Autora: Helena Janeczek
Editorial: Edicions 62
Any de la primera edició: 2019
Gènere: Novel·la contemporània
Traductor: Oriol Ponsatí
ISBN: 9788429777628
Número de pàgines: 352
Primer de tot, he de començar agraint a Columna Edicions l’amabilitat de fer-me arribar el llibre. Gràcies mil!
Aquest és un llibre guardonat amb el permi Strega i el Bagutta italians. És un relat sobre la vida pública i privada de Gerda Taro (Gerta Pohorylle) i la seva implicació política que ens impregna del seu carisma i la seva valentia.
En el llibre es descriu la protagonista a través dels records de gent del seu entorn: Willy, que n’havia estat enamorat platònicament; Ruth, la seva companya de pis i Georg, amb qui havia tingut una relació de parella.
El seu gran amor va ser Robert Capa qui la va introduir al món de la fotografia i gràcies a això es va convertir en la primera dona fotoperiodista en cobrir un conflicte bèl·lic, la Guerra Civil espanyola.
El llibre m’ha agradat força, tot i que en alguns moments, per tota la informació que ens aporta, l’he trobat una mica dens. És un reconeixement a la trajectòria de Gerda Taro ja que la seva obra havia quedat eclipsada sota el nom de Robert Capa.Està ben documentat i és molt precís explicant vivències. Descriu a Taro com una dona lliure i independent. Enèrgica i valenta. I, sobretot, revolucionària.
Rafael Alberti va escriure de Gerda Taro: "Mereceríais ahora -dice el poeta- pequeña Gerda Taro y Robert Capa, un recuerdo visible en cualquier campo de batalla de entonces o en el tronco de cualquier pino de la sierra, para que sintiéramos ondear, aunque invisible, aquella pobre bandera tricolor que combatía por la paz mientra era atacada por los de la guerra".
Sense cap mena de dubte, us el recomano per ajudar a donar a conèixer aquesta espectacular dona.
Sinopsi:
L’1 d’agost de 1937 una desfilada de banderes roges travessa París. És la comitiva fúnebre per Gerda Taro (Stuttgart, 1910-El Escorial, 1937), la primera fotògrafa caiguda en un camp de batalla. Justament aquell dia hauria fet 27 anys. Robert Capa, a primera fila, està desfet: junts, havien estat feliços, ell li havia ensenyat a fer servir la Leica i després tots dos se n’havien anat a la guerra d’Espanya. Entre els assistents s’hi troben altres amics que coneixien Gerda des de molt abans i que va deixar en ells una forta petjada. Ella els va decebre i ferir, però la seva joia de viure, la seva set de llibertat són espurnes capaces de tornar-se a encendre. N’hi ha prou amb una trucada per desencadenar els records.
Així comença aquesta novel·la, rigorosament documentada, sobre una dona en la qual en una època especialment convulsa cristal·litzen la joventut, l’alegria de viure, el talent i el compromís en un temps de crisi econòmica, d’ascens del nazisme, de persecució i de guerra.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada