Autor/a: Sebastià Portell (Ses
Salines, 1992)
Editorial: Ara Llibres
Any de la primera edició: 2021
Llengua
original:
Català
Gènere: Assaig
Número
de pàgines:
144
"Les
nenes que llegien al lavabo", de Sebastià Portell, ofereix una mirada
concreta sobre la relació entre la lectura i la llibertat personal. Tot i que
potser no ha estat una lectura amb la que hagi connectat plenament, l'autor
aborda temes que es poden relacionar amb experiències viscudes.
Se'ns
convida a reflexionar sobre la llibertat de llegir i escriure com a actes
personals. En aquest sentit, destaca la importància de llegir segons els
nostres desitjos i temps, allunyant-nos de les pressions socials que ens insten
a seguir tendències i, també, a llegir els clàssics.
Em sento especialment identificada amb aquesta visió, en un entorn com el de Bookstagram, on sembla que hàgim de seguir unes normes estrictes sobre què llegir i com fer-ho. Personalment, em considero una lectora que gaudeix de la llibertat de triar els llibres i els moments per llegir, sense seguir dictàmens o modes establertes, i no, no m'agraden els clàssics 😅.
Encara que les vivències i reflexions de l'autor sobre la lectura estan molt allunyades de les meves pròpies, reconec el valor de les seves aportacions i la rellevància que poden tenir per a molts lectors. Crec que això explica per què algunes parts del llibre no han connectat amb mi.
En resum, "Les nenes que llegien al lavabo" ofereix una exploració personal de l'autor sobre la llibertat en la lectura, amb moments de connexió personal i reflexions que van més enllà. Una lectura que, malgrat les diferències, segurament deixarà una empremta en totes aquelles persones que s'atreveixin a llegir-lo.
I sí, jo també era una nena que llegia al lavabo.
Sinopsis:
Quin va
ser l'últim cop que vas llegir el que realment et venia de gust?
«És l’hora de posar els ulls en cursiva. De deixar prejudicis i expectatives entre els dos signes del parèntesi. D’oblidar per un instant tot allò que us han dit sobre quan, per què, on i com heu de llegir un llibre: comença l’aventura i ho farem amb bona lletra, a poc a poc. Com quan érem petits.»
En plena
nit, de matinada, al lavabo o sota la llum furtiva de la nostra habitació. Per
no fer esport, per no fer els deures o perquè senzillament no ens venia de gust
res més. Tots els lectors i escriptors hem estat infants, un dia, i molts de
nosaltres ens hem vist obligats a mantenir la nostra passió en la més estricta
intimitat. Hem estat nenes que llegien al lavabo, entre l’amagatall i
l’aventura, i llegíem i escrivíem exactament allò que volíem en cada moment.
Què ha passat, però, des d’aleshores? Quan va ser que ens van començar a dir
què era llegible i què no, què es podia escriure i què valia més que guardéssim
dins el calaix?
Entre l’assaig i la narració, entre la reflexió i la vivència, Les nenes que llegien al lavabo és un clam a la llibertat en la lectura i l’escriptura. Un recorregut pels episodis de la memòria més íntima i alhora col·lectiva de totes aquelles persones amants de la literatura que, ja adultes, s’han atrevit a llegir i a escriure lluny de cànons i mirades de reüll.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada