dimecres, 26 de juny del 2024

LES RECOMANACIONS DE L’EVA L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery

Titol: La elegancia del erizo  

Autor: Muriel Barbery

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2007

Llengua original: Francès

Gènere: Novel·la literària

Traductora: Anna Torcal García | Salvador Company Gimeno

ISBN: 9788429760453

Número de pàgines: 296


El maig del 2010 va caure a les meves mans, per primera vegada aquest meravellós llibre. Em va deixar un bon record, un llibre profund i elegant.

Ara, gràcies a l'Amic Visible de Digues-me un Llibre, ha tornat a caure i m'ho he rellegit, aquesta vegada en espanyol.

M'ha tornat a semblar un llibre profund i elegant. Amb interessants reflexions filosòfiques sobre coses quotidianes, la societat, les classes socials... Reflexions dels personatges transmeses amb un humor molt propi (hi ha molta ironia).

És una narració una mica lenta, això permet (o en el meu cas m'ha permès) anar llegint el llibre entre d'altres. No és un llibre que hagués gaudit tant llegint-lo d'una estrebada.

Si us ve de gust una mica de reflexió a través d'uns personatges una mica peculiars crec que no us deixarà indiferents. Si ho comenceu a llegir i no podeu amb ell, no us desanimeu, crec que és un llibre dels que s'han de llegir en el moment oportú.

Si voleu, digueu-me què us ha semblat!

 

Sinopsi:

Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d'un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l'art, la lectura, la música..., una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s'és vist que de la boca d'una portera surtin frases tan erudites?

Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel·ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seva vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se'n surten prou bé amb el seu paper d'ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s'instal·la a l'apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia.

 

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:

https://avegadesllegeixo.blogspot.com/

I per Instagram:

@emazab

@avegadesllegeixo

 

dimecres, 19 de juny del 2024

LES RECOMANACIONS DE L’EVA La pequeña librería de los corazones solitarios d’Annie Darling

Titol: La pequeña librería de los corazones solitarios

Autor: Annie Darling

Editorial: ‎Titania

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Anglès

Traductora: Helena Álvarez de la Miyar

ISBN: 978-8416327522

Número de pàgines: 352


Aquesta és una novel·la còmica amb un toc de romanticisme, el que s’anomena una novel·la feelgood. Amb aquests tipus de llibres el que s’intenta és que el lector empatitzi amb els personatges i fer-lo sentir bé, es transmeten sentiments positius encara que s’hagin de superar dificultats.

La pequeña librería de los corazones solitarios ho aconsegueix, amb els seus peculiars personatges, amb l’entorn on es desenvolupa la història..., crea un ambient de bon rotllo que, tot i que, aviat t’adones que la història ha de tenir un FINAL FELIÇ, tens ganes de continuar llegint.

És un bon homenatge a la novel·la romàntica, sobretot per les moltes referències a autors/es del gènere.

A mi no m’agraden massa, però he de dir que aquesta és bonica perquè no és excessivament ensucrada. Hi ha molts jocs de paraules, frases fetes i un humor molt fi, molt anglès, i la relació entre els dos protagonistes és molt divertida.

Està bé per passar una bona estona.

L'heu llegit? Què us ha semblat?

 

Sinopsi:

Un libro para amantes de las pequeñas librerías, tan encantadoras, románticas y llenas de magia como la de esta novela. Un homenaje a Jane Austen y al género romántico en general que te hará soñar con los finales felices para siempre. Había una vez, en una pequeña librería de Londres, una joven soñadora llamada Posy Morland, quien vivía rodeada de libros y se escondía tras las páginas de sus novelas románticas favoritas. Un día, cuando la excéntrica y anciana dueña de Marcapáginas murió, Posy se vio obligada a hacerse cargo de la librería, que se encontraba en una situación lamentable, y salir así de su cómodo refugio de romances de ficción. Sin embargo, Posy no solo debía enfrentarse al ruinoso negocio que había heredado y hacerlo próspero, sino también a las presiones del nieto de la anciana, Sebastian, más conocido como El hombre más maleducado de todo Londres, empeñado en fastidiar a Posy y desviarla de su plan por transformar Marcapáginas en la librería de sus sueños. ¿Logrará Posy su final Felices para siempre como las protagonistas de las novelas que tanto admira?

 

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:

https://avegadesllegeixo.blogspot.com/

I per Instagram:

@emazab

@avegadesllegeixo

 

dilluns, 17 de juny del 2024

ENDEVINA EL MOT AMAGAT Tens gaires dies de vacances, enguany?

Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.

El resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que, llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.

Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).

 

dimecres, 12 de juny del 2024

LES RECOMANACIONS DE L’EVA Capvespre de Kent Haruf

Titol: Capvespre

Autor: Kent Haruf

Editorial: Edicions del Periscopi

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Anglès

Traductora: Marta Pera i Cucurell

ISBN: 9788417339081

Número de pàgines: 400


En acabar de llegir el llibre les paraules que em venen al cap són: emoció, compassió, tendresa, amistat, amor, gratitud, bondat, esperança... i és que el llibre va d’això.

Igual que a la primera novel·la de la trilogia de la plana, Cançó de la plana, l’autor ens parla de vides quotidianes amb transfons emocionals durs. Ho fa de manera planera, sense recrear-se en les desgràcies personals, i destacant la part positiva de la condició humana.

Els temes que toca en aquesta segona part són més durs que en la primera i hi ha aprofundit més. En el meu cas, les emocions han sigut més intenses (empatitzo molt amb les desgràcies dels altres).

M’agrada mot que mantingui personatges de la primera novel·la i que els faci conviure amb els nous protagonistes.

Aquesta segona novel·la també m’ha agradat molt i us la recomano, però potser no me les hauria d’haver llegit seguides. He quedat una mica saturada de bones persones...

... crec que la pròxima lectura haurà de ser alguna de novel·la negra! ;)

Quina impressió us ha fet a vosaltres?

Sinopsi:

Dos anys després del naixement de la seva filla Katie, la Victoria Roubideaux aconsegueix anar a la universitat, i els germans McPheron es troben amb un hivern llarg i fred al davant. A Holt la vida segueix el seu curs, plena de noves històries: un nen que neteja el jardí de la veïna i es fa càrrec del seu avi, una treballadora social, una mare soltera i una parella amb dificultats econòmiques que ha de protegir els seus fills d’un tiet alcohòlic es veuen obligats a lluitar per la supervivència emocional en un entorn advers. Mentre els nous personatges conviuen amb els antics, un succés inesperat sacseja la casa dels grangers i posa a prova la petita i nova família, que haurà d’aprendre a reinventar-se. Capvespre és una meravellosa nova mostra de la prosa de Kent Haruf, que és capaç de crear paisatges literaris commovedors a través de personatges genuïns que s’enfronten a situacions doloroses i quotidianes. Una novel·la coral on el poder i la força de les persones senzilles s’uneixen a la bellesa natural per narrar una història entranyable sobre l’amor familiar.

 

Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:

https://avegadesllegeixo.blogspot.com/

I per Instagram:

@emazab

@avegadesllegeixo