dimarts, 27 de febrer de 2018

XERRADA La matemàtica de la història d'Alexandre Deulofeu



Divendres 16 de març de 2018
19.00 hores
Àrea Activitats Biblioteca

La matemàtica de la història d’Alexandre Deulofeu amb el seu nét Juli Gutiérrez Deulofeu, difusor de l’obra del seu avi.

La Matemàtica de la Història és una teoria desenvolupada per Alexandre Deulofeu en la primera meitat del segle XX. Els primers trets els va començar a concretar durant els anys trenta amb el seu llibre “Catalunya i l’Europa futura”, però no va ser fins als anys quaranta quan va perfilar totalment el seu contingut.

Afirmà que les civilitzacions i els imperis passen per uns cicles equivalents als cicles naturals dels éssers vius. Cada civilització pot arribar a viure tres cicles de 1.700 anys cadascun. Compresos a dins de les civilitzacions, els imperis tenen una durada mitjana de 550 anys. Afirmà que mitjançant el coneixement dels cicles es poden evitar les guerres, considerades innecessàries, fent que els processos esdevinguin pacífics en lloc de violents.

Alexandre Deulofeu (L’Armentera, 1903 – Figueres 1978), farmacèutic i químic és conegut especialment per les seves aportacions singulars en la concepció de la historiografia com a creador d‘una visió innovadora a partir d’una teorització sobre els cicles històrics.

ALGUNES DE LES PREVISIONS CONFIRMADES

1934. Deulofeu apunta la desfeta de Iugoslàvia “El règim iugoslau que manté sotmesos els croats trontolla perillosament, i no tardarem a veure’l transformat en dues o tres repúbliques completament independents o bé confederades.» El 1991 s’independitzen Eslovènia, Croàcia i Macedònia. El 1995 ho fa Bòsnia i Hercegovina i el 2006 Montenegro.

1934. Deulofeu augura la descolonització d’Egipte i l’Índia, esdevingudes els anys 1936 i 1948 respectivament.

1941. Deulofeu assegura que Hitler perdria la II Guerra Mundial. El 1945 el nazisme és derrotat.

1948. Deulofeu prediu que la pèrdua de les colònies franceses: «França acaba d’entrar en la fase decadent. A partir d’aquest moment l’imperi francès anirà perdent gradualment totes les seves colònies, mentre que en el seu interior l’anarquia i la guerra civil faran presa de la nació francesa.» Algèria, Indoxina, Tunísia i Marroc. Totes s’independitzarien entre 1956 i 1962.

1951. Deulofeu vaticina que al voltant de l’any 2000, l’URSS es desintegrarà en multitud d’estats eslaus.  “El comunisme, a excepció dels pobles satèl·lits que ja es troben avui sota la seva influència, no s’implantarà a cap altre poble d’Europa. L’URSS, en lloc de seguir una via imperialista, va cap a la desintegració.” El 31 de desembre de 1991, l’URSS desapareix.
1951. Deulofeu assegura que la fase d’ocupació aliada a l’Alemanya Occidental s’acabarà abans de cinc anys. El 1955 la República Federal d’Alemanya restableix oficialment la seva sobirania.

1970. Deulofeu aconsella als Estats Units d’Amèrica la retirada de Vietnam. “I posats a fer recomanacions als països que encara no coneixen la llei de la història, aconsellaríem als Estats Units que sense més espera abandonin la lluita del Vietnam i retirin les seves tropes de l’Àsia, perquè contra la Xina no hi tenen res a fer.” Els EUA es retiren de Vietnam el 1973.

1974. Deulofeu prediu que el Mercat Comú (actual UE) restarà sota hegemonia germànica a partir d’una Alemanya ja unificada. El Mur de Berlín cau el 1989.

PREVISIONS ANUNCIADES

La Matemàtica de la Història, com ha quedat demostrat a l’apartat de prediccions ja completes, ha anat concretant amb exemples constatables la seva validesa. Però un cop conegudes les certeses impactants com ara les referides a la caiguda de la Unió Soviètica o la reunificació alemanya, per posar només uns exemples, què ha de venir ara? Aquí teniu, per territoris, els fets més destacats dels temps que vénen:

EUROPA
Comencem pel fet més proper que no és altre que la desintegració de l’Estat espanyol al voltant de l’any 2029. Lluita aferrissada entre el poder centralitzador i els pobles hispànics/ibèrics que volen tornar al règim de llibertat que han gaudit en les anteriors èpoques de fraccionament. El procés sobiranista català només és un símptoma de tot el que passarà en els anys vivents a l’Estat espanyol.

En relació als pobles nòrdics continuaran un camí aliè a la realitat europea, ja que es troben en la fase de fragmentació demogràfica del segon cicle històric i demostraran, per tant, la seva autonomia i singularitat.