BUSQUEM HISTÒRIES SOBRE DONES D'ABANS

Dimecres 13 d'abril de 2016
19:00h
Àrea Activitats Biblioteca

El museu de la Noguera ha organitzat una trobada a la biblioteca en el marc del projecte de recuperació de la memòria oral anomenat Dones d'abans, amb el qual també col·labora La Palanca. L'objectiu és recollir les històries que els nostres padrins i padrines havien sentit explicar a casa o al poble, o que havien viscut en pròpia pell.

La saviesa de les generacions passades es transmetia antigament de pares a fills. Històries de vida plenes de lliçons que resultaven fonamentals per la supervivència. Malauradament tot aquest saber es va diluint en una societat on el coneixement evoluciona a un ritme vertiginós i les antigues pràctiques de medicina tradicional, refranyer, llegendes van quedant oblidades a mesura que les generacions més grans van desapareixent. 

És per això que la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, a la qual pertany al museu de la Noguera, ha endegat un projecte de recuperació de la memòria oral vinculat especialment a l'entorn de les dones del passat i les funcions exercien sobre la salut dels seus conciutadans. Dones remeieres, curanderes, llevadores, també dones que et donaven mal i dones que el llevaven.

Amb la idea de deixar constància d'aquestes tradicions en l'àmbit d'Artesa i comarca, a la trobada que es farà la biblioteca s'obrirà en espai destinat a què hi expliqueu els vostres records o experiències distesament, amb el propòsit principal de passar-ho bé. També  hi haurà l'antropòloga i historiadora Núria Morelló, que coordina aquest projecte a la plana de Lleida. Us hi esperem!

Més informació: Museu de la Noguera 973445194 

 

PRESENTACIÓ LLIBRE Grises albades

Divendres 1 d’abril
 20:00h 
ÀREA ACTIVITATS BIBLIOTECA

El llibre ha estat promogut per l’Àngels Berengueres d’Anya i escrit per Imanol Etchepare. L’epíleg està escrit pel Josep Calvet, historiador.

El llibre formalment és una novel.la, basada en els relats del tiet de l’Àngels en Josep Tarré Colomés de cal Quelo d’Anya, que va ser secretari de l’ajuntament d’Anya, quan encara era municipi, fins que es va quedar cec als anys 50.

El llibre comença una mica abans de la guerra, quan ell era un nen. És la visió de la guerra civil tal i com la va viure ell. La desaparició del seu pare. La pèrdua de la seva mà i ull esquerra, la posterior ceguesa... la postguerra... fins que ja és vell. 

Epíleg

La Guerra Civil Espanyola ha generat milers de llibres d’història, novel·les i materials audiovisuals de tots els gèneres. Al complir-se el 80è aniversari del seu inici, els testimonis més impactants i commovedors continuen sent els relats d’aquells que van viure i patir la guerra i les conseqüències que se’n derivaren, algunes de les quals s’estengueren durant molt de temps. En aquest àmbit es situa la commovedora història d’en Josep Tarré Colomés sobre la qual em complau escriure. El pas del temps i la mort de la major part dels protagonistes d’aquells anys, ha provocat que siguin les segones i les terceres generacions les que vulguin saber i investigar, en un interessant i necessari exercici de memòria familiar i d’homenatge pòstum als seus éssers estimats. Això ha fet de manera acurada la família Tarré utilitzant la història oral com a font històrica. Una pràctica, per altra part, darrerament molt estesa en aquells països que han viscut règims totalitaris i conflictes bèl·lics i que afecta tant a les víctimes com als seus botxins.

Els records de Tarré que ens arriben com a llegat vital d’una vida marcada per una fatalitat, s’endinsen de manera profunda i descarnada en uns anys, tres, que van marcar per sempre més la trajectòria d’un país i de les seves gents. El dolor i la memòria personal ha esdevingut un record inesborrable que va presidir la seva existència deixant una grandiosa petjada en la de successives generacions de familiars.

La Guerra Civil a la rereguarda fou plena d’episodis de supervivència. En un primer moment, no es patí la brutalitat dels combats, de la vida a les trinxeres i de la mort diària. Això si, calgué prendre difícils decisions per salvaguardar vides i famílies davant la persecució als que es suposava hostils a la legalitat republicana. Fou el moment d’allistar-se o d’emboscar-se, de mantenir equilibris familiars i veïnals, d’aïllar-se d’una realitat que malgrat la llunyania cada cop s’apropava a tots els racons del país, per allunyats i petits que aquests fossin. Tothom patí les conseqüències de la guerra i de la barbàrie. La Catalunya a cavall entra la plana i el Pirineu, on discorre aquesta història, n’és un bon exemple. Les documentades recerques de l’historiador Ferran Sánchez Agustí sobre la comarca de la Noguera (La Guerra Civil al Montsec, Pagès editors, 2015) així ho posen de manifest.

La Guerra Civil accelerà el canvi en les formes de vida al món rural. Les particulars relacions familiars i laborals patiren una brusca transformació durant la immediata postguerra davant una nova jerarquia de valors, tant personals com col·lectius. Per altra part, les seves conseqüències demogràfiques (morts, repressaliats i fugits) provocaren una recomposició de la societat i el sorgiment de noves estructures econòmiques i de poder local. Foren anys de penúries on la solidaritat i la supervivència convivien amb l’enveja i la venjança. Propietats i negocis canviaren de mans fruit de la desaparició dels seus propietaris o, en ocasions, per apropiació per part d’alguns dels que abraçaven el nou règim. Per les famílies amb persones empresonades, al front o a l’exili, els seus pensaments estaven dipositats en rebre notícies dels seus parents, de conèixer que algun dia retornarien i, així, acabar amb l’angoixa que els generava aquesta situació. L’exili a terres franceses anà acompanyat d’un altre exili, l’interior, per tal de marcar distàncies, per una necessitat imperiosa d’allunyar-se de l’escenari tràgic on la vida, les il·lusions i el progrés restà aturat per a tots els perdedors. La duresa de la postguerra en l’àmbit econòmic i emocional afavorí aquest viatge dels pobles a les ciutats deixant enrere allò conegut per encetar una nova vida.

Sovint les conseqüències més horribles de la guerra es quantifiquen a partir dels morts al front, dels que patiren una ferotge repressió i dels exiliats, amb una afectació que s’allarga durant dècades. Però, malauradament, la dura empremta del conflicte va molt més enllà. La Noguera fou un dels indrets on s’armà, a finals de 1938, l’ofensiva final sobre Catalunya per part de l’exèrcit sollevat amb l’atac contra la seva capital, Barcelona. L’estabilització del front durant vuit mesos al voltant del riu Segre, amb diversos atacs i contraatacs, dugué la guerra en majúscules a aquestes contrades com a presagi d’un violent final. Uns combats inútils que deixaren al darrera centenars de morts, entre ells nombrosos joves alguns dels quals encara no havien complert els divuit anys. Tot plegat facilità que el territori quedés sembrat de bombes i artefactes bèl·lics. El riu i el seu entorn, imprescindible pel progrés del camp, lloc d’oci i font de vida secular pels seus veïns, també s’uní a la tragèdia. Els accidents a conseqüència de l’esclat fortuït d’artefactes, com el que afectà a Josep Tarré, no han estat mai quantificats tot i que provocaren innumerables morts i ferits de consideració, especialment a la zona propera als rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Tot plegat encetà un nou episodi de patiment en uns moments en que tothom necessitava refer-se de la incivilitat i la foscor.

El relat, la història de vida de Josep Tarré, a més d’esdevenir un excel·lent mirall on aproximar-se a la societat rural i a les particulars relacions que la configuren, és una mostra de superació i de positivisme davant les adversitats. Tarré ofereix un exemple de constància per tal recuperar-se del seu propi infortuni i dels menyspreus que la desraó submergí durant anys a tot un país.

Josep Calvet

Historiador

AGENDA D'ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA - abril 2016

DIA MUNDIAL DE LA POESIA - 21 de març

El Dia Mundial de la Poesia és una celebració que es realitza cada 21 de març anualment des de l'any 1999, quan la Conferència General de la UNESCO el va proclamar.

Arreu han sorgit iniciatives de caràcter divers per festejar-lo. Des de l'any 2007 la Institució de les Lletres Catalanes promociona aquesta celebració a les terres de parla catalana amb l'organització de diferents accions amb l'objectiu de difondre el fet poètic, des de lectures de poemes a diferents poblacions fins a l'edició d'un opuscle commemoratiu que conté un poema creat especialment per a l'ocasió, original en llengua catalana i traduït a diverses llengües.

Aquest any el poema escollit és "Preneu les roses" d'Olga Xirinacs (Tarragona, 1936), escriptora i professora de piano. Al llarg de la seva prolífica vida literària ha escrit novel·la, poesia, conte, prosa poètica, novel·la curta per a joves i quadern de viatges. Ha estat reconeguda amb els premis més importants de la literatura catalana; en poesia, el Carles Riba (1987) i els Jocs Florals de Barcelona; en narrativa hi destaquen el Josep Pla (1982), el Sant Jordi de novel·la (1984) -i Crítica Serra d’Or (1986)-, el Ramon Llull (1986) i el Sant Joan (1990). Aquell mateix any rep, en reconeixement a la seva trajectòria literària, la Creu de Sant Jordi. Entre d’altres llengües, ha estat traduïda al castellà, alemany, anglès, francès i rus.

Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Els autors i autores que han participat en la celebració del Dia Mundial de la Poesia amb la creació d'un poema expressament per a l'ocasió, traduït a diverses llengües, són Josep Piera (País Valencià, 2008), Ponç Pons (Menorca, 2009), Jordi Pàmias (Lleida, 2010), Marta Pessarrodona (Barcelona, 2011), Narcís Comadira (Girona, 2012), Zoraida Burgos (Tortosas, 2013), Montserrat Abelló (Tarragona, 2014), Jaume Pont (Lleida, 2015) i Olga Xirinacs (Tarragona, 2016).

PRESENTACIÓ EXPOSICIÓ "La casa en miniatura construïda per Riet Caljouw"

DIMECRES 30 DE MARÇ DE 2016 - 20:00h

1r pis de la biblioteca

Presentació a càrrec de la seva autora, Riet Caljouw.

 

REUNIÓ CLUB DE LECTURA - març 2016

El dimecres 23 de març de 2016 a les 20:30h, ens reunirem a la biblioteca per parlar del llibre que hem llegit aquest mes.   

Títol: Quan érem feliços
Autor:  Rafael Nadal
Editorial: Destino
Idioma: Català
Pàgines: 424
ISBN:  978-84-9710-212-4

Biografia Rafael Nadal

Sinopsi 

Basada en les peripècies d'una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d'emocions, d'humor i de tensions en la qual l'autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d'imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l'estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d'Aiguaviva i els anys d'internat al Collell.

 

El proper llibre que llegirem al Club de Lectura de la Biblioteca serà "Orgull i perjudici" de Jane Austen.  
Sí esteu interessats en participar, passeu per la biblioteca i us informarem.

EXPOSICIÓ La casa en miniatura construïda per Riet Caljouw

A partir del 23 de març de 2016

1r PIS DE LA BIBLIOTECA

Una casa real a escala 1:12 de 4 plantes, amb 10 habitacions, tota ella moblada, sense que hi falti cap detall i habitada per tota una família.

Les cases en miniatura o de nines tenen el seu origen en els països del nord d’Europa en els segles XVII i XVIII, Holanda, Alemanya i Anglaterra i a Amèrica del Nord a finals dels segle XVIII.

Les cases eren armaris expositors plens d’habitacions en miniatura construïts amb tots els detalls arquitectònics i amb els objectes domèstics en miniatura.

Es curiós en el nostre entorn, el mediterrani, pràcticament no hi ha constància d’aquesta costum.

EXPLICACIONS

Entre els anys 1990 i 1991, abans de venir a viure a Marcovau, vaig comprar a Holanda diversos materials: fustes, portes, finestres, teules (tot en peces petites), el sistema elèctric, paper per parets, moqueta...

L’escala de la casa és 1:12. i el tamany  1x1.25m.

Amb l’ajuda de les instruccions, pas a pas, i la del meu marit Wim vaig començar a treballar. 

Durant els 8 anys següents vaig dedicar tots els hiverns a construir la casa i el seu interior. En els anys posteriors vaig anar-hi afegint alguns detalls, comprant alguns objectes, encara que la majoria estan fets per mi mateixa.

La casa té 10 habitacions. 

A la planta baixa trobem: 

1 - L’entrada. Amb una escala per accedir al 1r pis, un sofà d’un kit, una noia (invent meu) i animals (comprats).

2 - La cuina. Estan fets a mà: la taula, les cadires amb els seients de ràfia, el menjar, les cistelles, les flors, el moble de les espècies, les tovalloles, les làmpades (una amb mitja pilota de ping-pong i l’altra amb un carret de fotos) i el terra amb una cartolina envernissada.

    Els mobles, la vaixella i les olles estan comprats.

3 - El traster. L’assecador antic de roba i el tamboret, invents meus. La rentadora, la nevera, l’escala i l’aspiradora, comprats.

Primer pis:

4 - Sala de música. El piano de cua, el tamboret, i el violí són d’un kit; els demés instruments són comprats. La partitura, els quadres, el llum d’espelmes i la roba de professora són fets per mi. La catifa és un regal d’Istanbul, el tapís vé d’Indonèsia i el quadre gran és un regal de les meves nétes, és el quadre més famós d’Holanda: “La ronda de nit”, pintat per Rembrandt.

5 - Sala d’estar. L’escriptori és d’un kit. La llibreria i els llibres, la taula, la butaca, la roba de l’àvia i del nadó i la làmpada de paper amb oli són invents meus. La catifa de mig punt de creu (amb lupa!), el rellotge de paret (amb mecanisme autèntic), la butaca verda són fetes segons dibuix de la revista, les flors fetes a mà.

Segon pis:

6 - Pugem al dormitori principal. El llit amb la roba són disseny propi, mobles de joguet pintats, butaca feta segons dibuix, làmpada Tiffany comprada, butaca blava feta per mi, igual que el jersei vermell.

7 - El lavabo. Un lot d’objectes de plàstic, el terra de cartolina dibuixada i envernissada, catifes i tovalloles brodades, la làmpada feta de paper amb oli.

8 - Després l'habitació infantil. La llitera amb roba són tanmateix disseny propi, el pupitre i la làmpada de gra de vidre fetes segons dibuix i descripció. Els joguets, la casa de nines, els coixins i la roba de nadó són invents meus. La mainadera regalada de les Filipines.

Tercer pis:

9 - Passem a dalt a la dreta, una habitació d’estudiant. Ordinador i càmera antiga comprades, les fotos són impressions de contacte, l’equip de música és d’un joguet i pintat en negre, una butaca tipus “Rietveld” (un arquitecte holandès dels anys vint del segle passat) feta segons una foto en una revista, la roba de la noia i la làmpada són inventades per mi.

10 - A l’esquerra estem veient el taller per pintar i per cosir. Vaig fer el cavallet, la caixa de pintura i el contingut, el tamboret, els quadres, les carpetes, alguns mobles de joguets pintats en un color apropiat, la roba de noia, la cistella amb fils i la caixa amb fils.

 

La terrassa:

El jardiner, el vestit fet per mi, el pupitre segons dibuix, sac amb terra inventat.

Armari, testos i banc de jardí comprats.

L'HORA DEL CONTE DE LA BIBLIOTECA - març 2016

PRESENTACIÓ EXPOSICIÓ "El món de les papallones"

DIVENDRES 18 DE MARÇ DE 2016 - 20:00h

ÀREA D'ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA

Presentació a càrrec del seu autor Joan Condal

http://joancondal.blogspot.com.es/2010/08/el-mon-de-les-papallones.html

n-de-les-papallones.html

EXPOSICIÓ "El món de les papallones" de Joan Condal

La biblioteca d'Artesa acollirà del 16 de març al 8 d'abril de 2016 l'exposició "El món de les papallones"  on es mostra el treball d'estudi de les papallones realitzat per Joan Condal durant més de 30 anys.

Exposició-museu de més de 2.500 insectes on es mostra, d´una forma didàctica i ecològica, tot el que envolta a aquest meravellós i a la vegada desconegut món.

La mostra d´insectes està centrada en les papallones de Catalunya i és el resultat de més de 30 anys dedicats al seu estudi i cria. En aquesta exposició situem les papallones dintre dels insectes, mostrem el seu cicle biològic, l´estudi classificació i cria, les diferències entre papallones nocturnes i diürnes, entre femelles i mascles, el perquè del color en les seves ales, etc.

Una mostra addicional de papallones, aràcnids i altres insectes de tot el món completen aquest treball, pensat tant per el públic en general com per a les escoles.

L´exposició es presenta en uns mobles expositors on s´instal·len les capses amb els insectes, i uns plafons on es col·loquen les fotografies i explicacions. 

Activitats complementàries:

Inauguració amb visita guiada el DIVENDRES 18 DE MARÇ A LES 20:00h.

Visites guiades per escoles a partir de 8-9 anys. Lliurament de material didàctic.

Les visites es realitzaran amb reserva prèvia.

Durada visita 45'
Durada vídeo 23'

http://joancondal.blogspot.com.es/2010/08/el-mon-de-les-papallones.html

NOVETATS - març 2016

NOVEL·LA

Temps de la segona mà. La fi de l’home roig. Svetlana Aleksiévitx. Ed. Raig Verd.

La vida dels elfs. Muriel Barbery. Ed. Edicions 62.

Les quatre estacions de l’estiu. Grégoire Delacourt. Ed. Edicions 62.

La filla estrangera. Najat El Hachmi. Ed. Edicions 62.

Vides fràgils, nits fosques. Hiromi Kawakami. Ed. Quaderns Crema.

Vés i aposta un sentinella. Harper Lee. Ed. Edicions 62.

Escolta la cançó del vent. Pintall 1973. haruki Murakami. Ed. Empúries.

Elles 3. Katherine Pancol. Ed. Empúries.

Els ulls grocs del cocodril. Katherine Pancol. Ed. Labutxaca.

Controlaré els teus somnis. John Verdon. Ed. Roca.

NOVEL·LA JUVENIL

Mentida. Care Santos. Ed. Edebé.

CONEIXEMENTS ADULTS

El secret de l’autoestima. Una nova teoria de la seguretat personal. Antoni Bolinches. Ed. Cossetània.

100 consells perquè el teu cervell visqui 100 anys. Àngels Navarro. Ed. Ara Llibres.

Los Recursos Humanos. Angelo Ferracuti. Ed. Mettok.

Diario de un buscador en 28 días de ayuno y meditación. Ram Kishan Puri. Ed. Ediciones Mañero.

Llibre de les bèsties. Ramon Llull. Ed. Proa.

Els homes i les dones que tenien por del micro. Ramon Miravitllas. Ed. Eumo.

GUIES

GR 92 sud de Catalunya. Sender de la Mediterrània. Juan Carlos Borrego Pérez. Ed. Cossetània.

Varsòvia i Cracòvia responsables. Jordi Bastart. Ed. Alhenamedia.

INFANTIL

El petit llibre de les bestioles. Nathalie Choux. Ed. Estrella Polar.

El nen que va xatejar amb Jack Sparrow. Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre. Francesc Puigpelat. Ed. Bromera.

¿Dónde está Wally ahora?. Martin Handford. Ed. B de Block.

Les aventures de l’Estel i en Pol: el país dels 260 clons. Meritxell Martí. Ed. Cruïlla.

Pocoyo. El color amarillo. Varis autors. Ed. Planeta DeAgostini.

Pocoyo. El color verde. Varis autors. Ed. Planeta DeAgostini.

Pocoyo. El número 1. Varis autors. Ed. Planeta DeAgostini.

Pocoyo. Redondo. Varis autors. Ed. Planeta DeAgostini.

Pocoyo. El olfato. Varis Autors. Ed. Planeta DeAgostini.

CONEIXEMENTS INFANTILS

Súmmums. Carles Cano. Ed. La Galera. 

PEL·LÍCULES ADULTS

El único superviviente. Del director Peter Berg.

Capitán Phillips. Del director Paul Greengrass.

Sentido y sensibilidad. Del director Ang Lee.

PEL·LÍCULES INFANTILS

Toy Story. Del director John Lasseter.

Turbo. Del director David Soren.

Zipi y zape y el club de la canica. Del director Oskar Santos.