El Dia Mundial de la Poesia és una celebració que es realitza cada 21 de març anualment des de l'any 1999, quan la Conferència General de la UNESCO el va proclamar.
Arreu han sorgit iniciatives de caràcter divers per festejar-lo. Des de l'any 2007 la Institució de les Lletres Catalanes
promociona aquesta celebració a les terres de parla catalana amb
l'organització de diferents accions amb l'objectiu de difondre el fet
poètic, des de lectures de poemes a diferents poblacions fins a l'edició
d'un opuscle commemoratiu que conté un poema creat especialment per a
l'ocasió, original en llengua catalana i traduït a diverses llengües.
Aquest any el poema escollit és "Preneu les roses" d'Olga Xirinacs (Tarragona, 1936), escriptora i professora de piano. Al
llarg de la seva prolífica vida literària ha escrit novel·la, poesia,
conte, prosa poètica, novel·la curta per a joves i quadern de viatges.
Ha estat reconeguda amb els premis més importants de la literatura
catalana; en poesia, el Carles Riba (1987) i els Jocs Florals de
Barcelona; en narrativa hi destaquen el Josep Pla (1982), el Sant Jordi
de novel·la (1984) -i Crítica Serra d’Or (1986)-, el Ramon Llull (1986) i
el Sant Joan (1990). Aquell mateix any rep, en reconeixement a la seva
trajectòria literària, la Creu de Sant Jordi. Entre d’altres llengües,
ha estat traduïda al castellà, alemany, anglès, francès i rus.
Preneu les roses
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
Els autors i autores que han participat en la celebració del Dia
Mundial de la Poesia amb la creació d'un poema expressament per a
l'ocasió, traduït a diverses llengües, són Josep Piera (País Valencià, 2008), Ponç Pons (Menorca, 2009), Jordi Pàmias (Lleida, 2010), Marta Pessarrodona (Barcelona, 2011), Narcís Comadira (Girona, 2012), Zoraida Burgos (Tortosas, 2013), Montserrat Abelló (Tarragona, 2014), Jaume Pont (Lleida, 2015) i Olga Xirinacs (Tarragona, 2016).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada