Autor: Haruki Murakami
Editorial: Editorial Empúries
Any de la primera edició: 2018
Llengua original: Japonès
Gènere: Novel·la contemporània
Traductor: Albert Nolla Cabellos
ISBN: 9788417016548
Número de pàgines: 440
Titol: La mort del comanador Llibre 2
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Editorial Empúries
Any de la primera edició: 2019
Llengua original: Japonès
Gènere: Novel·la contemporània
Traductor: Albert Nolla Cabellos
ISBN: 9788417016579
Número de pàgines: 448
Feia dies que no em llegia res d’un dels meus escriptors preferits i hi he tornat. Una vegada més, he gaudit d’allò més amb la lectura, fins al punt que hi havia passatges que els llegia amb un pessigolleig a la panxa.
He volgut fer la ressenya dels dos llibres alhora perquè quan vaig acabar el primer tenia clar que no tindria sentit sense el segon. Per molts que estigui separat en dos volums estem parlant d’un sol llibre.
He llegit en algun lloc que Murakami, amb aquest llibre, ha volgut fer un petit homenatge a El gran Gatsby, que és un llibre que li agrada molt, i crec que ho aconsegueix amb el personatge de Menshiki.
Comencem la lectura amb el protagonista abandonat per la seva dona que decideix emprendre un viatge per reflexionar sobre la seva vida. Aquest protagonista és un pintor que, tot i no agradar-li massa, viu de fer retrats. Un cop decideix posar fi al seu viatge s’instal·la en una casa perduda a la muntanya que pertany al pare d’un amic seu, ara amb demència, i que també havia sigut artista. És aquí on comença el món “murakamià” de la novel·la, aquesta barreja tan seva de vida real i món paral·lel que em té tan atrapada.
No vull explicar gran cosa per no desvetllar res, però hi ha una barreja de personatges brutals uns de més significatius que us altres i que, al final, com moltes vegades m’ha passat, no sé ben bé quin objectiu tenien ;)
Amb aquesta lectura he hagut de repassar conceptes de les figures literàries (metàfora, símil, correlació, idea...).
Si us
agrada Murakami segur que aquest llibre us enganxa, i si no heu llegit mai res,
potser no és el millor per descobrir a l’autor. Jo vaig començar amb Kafka a la
platja!
Sinopsi:
En plena crisi de parella, un retratista de cert prestigi abandona Tòquio en direcció al nord del Japó. Confús, sumit en els seus records, passeja pel país fins que, finalment, un amic li ofereix instal·lar-se en una petita casa aïllada, envoltada de boscos, que pertany al seu pare, un pintor famós.
En resum, un lloc on retirar-se durant un temps. En aquesta casa de parets buides, després de sentir sorolls estranys, el protagonista descobreix en unes golfes el que sembla un quadre, embolicat i amb una etiqueta on es llegeix: «La mort del comanador». Quan es decideixi a desenvolupar-lo s'obrirà davant d'ell un món estrany on l'òpera Don Giovanni de Mozart, l'encàrrec d'un retrat, una tímida adolescent i, per descomptat, un comanador, sembraran d'incògnites la seva vida, fins fa poc anodina i rutinària.
Aquest primer volum de la novel·la La mort del comanador és un fascinant laberint on el que és quotidià es veu envaït de senyals indesxifrables, de preguntes la resposta de les quals encara està lluny d'entreveure's. El lector, igual que el protagonista, haurà de romandre molt atent.
Al primer volum, deixem el protagonista desitjós de saber què s'amaga darrere del quadre titulat La mort del comanador. També ha après a conviure amb els estranys personatges i objectes que l'envolten des que es va instal·lar a la casa a les muntanyes. I, a petició del veí, ha començat a esbossar el retrat d'una adolescent peculiar, Marie Akikawa. Però quan aquesta, una tarda en què tornava de l'escola, desapareix misteriosament, el protagonista es llançarà a buscar-la. I per trobar-la no dubtarà a enfrontar-se a allò desconegut, i tampoc als terribles dilemes als quals la seva aventura el conduirà. Què li va passar en el passat a l'autor del quadre La mort del comanador? Qui és l'home sense rostre?... En aquest segon llibre, de ritme accelerat i ple de suspens, les incògnites sembrades a l'anterior volum es desvetllen, i encaixen al lloc que han d'ocupar, com en un puzle, perquè el llenç sencer coure ple sentit.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada