Editorial: Columna
Any de la primera edició: 2022
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 416
La meva primera ressenya de l'any és sobre una història familiar a mig camí entre Suècia i Catalunya, i que he pogut llegir gràcies a la gentilesa de Grup 62.
Jordi Boixadós ens endinsa en una trama plena de secrets i en la que l'Einar ha de dur a terme una investigació per descobrir la història de la seva família.
La trama m'ha agradat molt, plena de llaços familiars, i també els espais on discorre la història, que són espais naturals. Les descripcions de la natura sueca i catalana són molt bones i detallades.
Els personatges estan molt ben definits i són molt entranyables. Vull destacar el lligam que es crea entre l'Einar i el Pere, sense dir-se res, s'ho diuen tot. En general, tots els personatges et fan sentir part de la seva comunitat.
És un llibre molt sentimental també, o com a mínim, jo he interpretat la investigació de l'Einar com un acte d'amor cap al seu pare, ja que ho fa per ajudar-lo.
Doncs això, si us agraden les intrigues familiars, la natura o els personatges propers aquest llibre és per vosaltres.
Sinopsi:
L’Einar, que va néixer i viu en una petita ciutat del nord de Suècia, no ha sabut mai, en els quaranta anys que té, per què el seu pare va abandonar Catalunya de ben jove i no hi ha volgut tornar. Les circumstàncies l’empenyeran a esbrinar-ho i el duran a un món de silencis que es manté des del passat.
«El fill el va mirar per veure si era capaç de distingir alguna emoció en el rostre de l’home que l’havia dut al món, quasi sempre inaccessible, quasi sempre tan serè i dur alhora, com el mar de gel on en aquell moment seien tots dos.
No es podia dir ben bé que fos un home sorrut; no era gaire parlador, però tampoc no defugia les converses. Només quan en una xerrada apareixia qualsevol cosa que tingués a veure amb la infància o amb l’adolescència, i sobretot quan per alguna raó es parlava del seu país d’origen, es tancava en si mateix. Quan allò passava, els seus ulls foscos semblaven adreçar-se cap a algun punt més enllà de les parets, dels arbres o del mar».
Ho sabem tot de la nostra família?
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada