Editorial: Anagrama
Any de la primera edició: 2022
Llengua original: Francès
Traducció: Ferran Ràfols Gesa
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 120
Fins ara no havia llegit res de l’autora i, la veritat, és que aquest llibre m’ha sorprès.
Podríem titular-lo "La passió de Crist segons Amélie Nothomb" i no ens allunyaríem massa de la trama, perquè se’ns presenta la passió que va haver de viure Jesús des de que va ser jutjat fins que va morir crucificat.
A algú li pot semblar un llibre provocador, però a mi no m’ho ha semblat, el Jesucrist de Nothomb té uns pensaments molt humans i aquests són els que en narra ell mateix.
M’ha agradat llegir-lo, sobretot i com ja us he dit, perquè m’ha sorprès, i també perquè l’autora fa servir un humor molt subtil. També m’ha agradat la manera en què està escrit, àgil i directe.
És un llibre bastant filosòfic, per això es titula Set ja que l’autora en fa força referència durant l’escriptura i li dona un significat molt metafísic.
Doncs res, com a resum us diré que si abans de llegir-lo hagués sabut de què anava potser no ho hauria fet (soc bastant descreguda jo!), però que un cop llegit us el recomano perquè descobriu quina és la visió de l’autora sobre aquest passatge evangèlic.
Alguna altra recomanació de l’autora? 😊
Sinopsi:
Una reelaboració apassionant i nothombiana de la Història Sagrada.
L’Evangeli segons Jesucrist. O l’Evangeli segons Amélie Nothomb. La novel·lista belga s’atreveix a donar veu al protagonista i és el mateix Jesús qui ens narra la seva Passió.
En aquestes pàgines apareixen Ponç Pilat, els deixebles, el traïdor Judes, Maria Magdalena, els miracles, la crucifixió, la mort i la resurrecció, les converses de Jesucrist amb el seu pare diví... Personatges i situacions ben coneguts, però que aquí se’ns narren des d’un punt de vista modern, amb un to líric i filosòfic i amb pinzellades d’humor. Jesucrist ens parla de l’ànima i de la vida eterna, però també del cos i del present; d’allò transcendental, però també d’allò mundà. Hi aflora un personatge visionari i reflexiu que coneix l’amor, el desig, la fe, el dolor, la decepció i el dubte.
Aquesta novel·la reinterpreta i humanitza una figura històrica amb una mirada potser transgressora, tal vegada iconoclasta, però que no busca en absolut la provocació per la provocació ni l’escàndol fàcil.
Sacrilegi? Blasfèmia? És simplement literatura, amb la força i la capacitat de seducció a les quals ens té acostumats l’autora.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada