Editorial: Anagrama
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 178
Doncs finalment li ha arribat el torn a Terres mortes. Feia molt temps que el tenia pendent i allà anava quedant perquè volia tenir la serenitat suficient per llegir-lo. I què voleu que us digui? Que està molt ben escrit, amb un molt bon tractament del llenguatge, però m'ha semblat una mica trist, una mica fosc.
És una lectura pertorbadora que m'ha recordat a Sola de Carlota Gurt i a Mamut d'Eva Baltasar, per l'estil, per la temàtica, per l'ambientació... Les tres, tot i ser històries diferents, tenen un aire similar, ben trist.
En aquest cas, el drama rural ve acompanyat d'un bon treball psicològic. És una novel·la coral que ens explica els mateixos fets (alguns crus) des de perspectives diferents, amb uns personatges, podríem dir, una mica assilvestrats.
L'estructura de la novel·la, tot i les diferents veus que l'expliquen, està molt ben treballada i el desenllaç també està a l'alçada.
Amb tot el que us he dit queda clar que és una bona novel·la, però ara mateix, després de llegir les tres autores gairebé seguides necessito lectures més lleugeres i alegres.
Per què totes les autores joves catalanes escriuen en "plan bajón"? Eva Baltasar, Carlota Gurt, Núria Bendicho... Noies, a la propera a veure si posem una mica de llum a la foscor 😅
Em recomaneu alguna lectura àgil i alegre per refer-me una mica d'aquest estat? 😓
Sinopsi:
Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró.
La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta novel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l’esquena en un casalot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l’únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d’absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d’encabir-lo dins la caixa?
Terres mortes és un relat polifònic que desplega un univers atàvic. Una mare que surt d’un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja poques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia encadenada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d’una bondat resistent que prova de sobreviure a la vilesa que tot ho empelta.
Núria Bendicho Giró s’estrena amb una història gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliures i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens interroga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada