Editorial: Alfaguara
Any de la primera edició: 2019
Llengua
original:
Anglès
Traducció: Inmaculada Concepción Pérez Parra
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 256
Què us puc dir d'aquest llibre a banda que el llegiu amb la ment oberta? És una novel·la existencial, molt pertorbadora. Ens parla del procés de retrobament amb una mateix i de la supervivència, d'una manera molt particular, a una depressió. La protagonista, a base d'un consum excessiu de medicació (còctel de somnífers i relaxants), decideix dormir durant un any per allunyar-se dels seus traumes i ressorgir a l'estil au fènix.
Em va sobtar, d'entrada, que una noia jove, sense penúries econòmiques, pogués arribar a aquest punt, però t'adones que és conseqüència de l'apatia, viu la seva vida com una transició sense contingut intrínsec, i és molt trist.
Tot això explicat d'una manera totalment sarcàstica i amb uns personatges incòmodes, estrambòtics, fa que, al meu entendre, sigui un molt bon llibre. Fins i tot m'ha agradat la part, quan la protagonista no pot dormir, que m'ha produït molta angoixa. He de dir, però, que al començament i fins ben endavant sembla que sigui un vademècum 😉
Com podeu suposar, és un llibre que us recomanaria, però tinc clar que no és apte per tothom. Si us sembla que us pot encaixar, llegiu-lo perquè el gaudireu!
Seríeu capaços de desconnectar-vos de tot i de tothom durant un any? Jo, ja us dic que no!
Sinopsis:
En Mi año de descanso y relajación, Ottessa Moshfegh hace de Manhattan el epicentro de una civilización, la del año 2000, dominada por la apatía. Como una oscura bella durmiente, la narradora de esta novela decide encerrarse durante un año en su piso de una de las zonas más exclusivas de Nueva York, asistida por una herencia ingente y por una gran cantidad de fármacos, para dedicarse a dormir y ver películas de Whoopi Goldberg y Harrison Ford. El inicio de un siglo supuestamente trepidante encuentra a nuestra protagonista durmiendo en el sofá con la tele encendida. Con mucho cinismo, series, películas comerciales y narcóticos, y a costa de cortar todo vínculo humano, cualquiera puede sobrellevar esta vida. Ahora bien, ¿lo que queremos es sobrellevarla?
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada