Editorial: Quaderns crema
Any de la primera edició: 1996
Llengua original: Alemany
Traducció: Jaume Vallcorba
Gènere: Ficció clàssica
Nombre de
pàgines: 112
Vaig descobrir la prosa poètica de Stefan Zweig amb el llibre L'amor d'Erika Ewald de la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions. Em va meravellar la capacitat de l'autor de transmetre sentiments.
En aquest cas m'ha passat el mateix però, a més a més, he gaudit amb les descripcions, cosa que en l'anterior no m'havia cridat tant l'atenció. Recordo, especialment, un passatge on descriu les mans i les expressions d'un jugador al casino... espectacular... Quants detalls i quin suc li'n treu Zweig!
És una obra curta que ens parla sobre la ludopatia i, de com la protagonista vol ajudar un ludòpata, i tot això ho fa des del punt de vista de la dona, deixant-nos veure els seus sentiments.
Em sorprèn molt que un escriptor nascut l'any 1881 expressi tan bé els sentiments femenins i que, fins i tot, escrigui el llibre en primera persona. És una confessió de la protagonista a l'única persona que ha trobat que creu que la pot entendre.
Com us podeu imaginar seguiré llegint altres llibres de Stefan Zweig i us recomano que feu el mateix, són una delícia.
Sinopsi:
—¿No troba doncs odiós o menyspreable que una dona abandoni el seu marit i les seves dues filles per seguir un home qualsevol del qual no en sap res, ni tan sols si és digne del seu amor? ¿Pot realment excusar una conducta tan irreflexiva i lleu en una dona que ja no és cap joveneta i que tan sols per amor a les seves filles s’hauria d’haver preocupat de la pròpia dignitat?
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada