Em pica el nas de la
veïna de Carles Sala i Vila
La Rosó i els seus pares
s’acaben de traslladar al mateix edifici on resideix la família de l’Ernest. El
dia en què els nouvinguts fan una visita per presentar-se, a l’Ernest se li
declara un símptoma desconcertant: li pica el nas, però no el seu, sinó el de
la Rosó.
La sorpresa i el
consegüent atabalament que li produeix aquesta situació fan que, a partir
d’aquell moment, miri de no coincidir amb la seva bonica veïna.
Però, de sobte, un
esdeveniment excepcional els obligarà a compartir un espai reduït durant una
estona, el temps suficient per aclarir que la Rosó també sent una peculiar
picor i el nas que voldria gratar és... el de l’Ernest!
El text s’interna amb
subtilesa en el territori dels sentiments per parlar del naixement d’una
amistat, de l’amor a primera vista i
també –o sobretot– de la timidesa.
Carles Sala i Vila. Va néixer a Girona el 27
de maig de 1974. Va fer de mestre, però des d'un temps ençà es dedica a
l'artesania i, sobretot, a escriure històries per a nois i noies. Entre les
coses que més l'atrauen destaquen les paraules, les plantes i els pinyols
d'alvocat, amb els quals fa penjolls, arracades i clauers.
Ha publicat:
·
Sóc com sóc, 2008
·
Flairosa, la bruixa dels sabons (Segon
Premi Barcanova 2007)
·
Bona nit, Júlia (Premi Guillem Cifre de
Colonya 2008)
·
En Jaumet busca escola, 2009
·
El triomf d'en Polit Bonaveu (Premi Vaixell
de Vapor 2009)
·
Tramuntana a la granja" (Premi
Barcanova 2009)
·
Cornèlius i el rebost d'impossibles (Premi
Josep M. Folch i Torres 2009)
·
Xiroi, el meu amic núvol, 2011
·
També ha publicat un parell de contes a la
revista "Cavall Fort".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada