La vida, la mort i nosaltres mateixos
El món és material. Tot el que ens envolta ho és. Moltes
coses tenen forma pròpia, per tant, són materials, i les poques coses que no
tenen forma, per llàstima, les hi intentem trobar, com per exemple: la nostra
vida i la nostra mort.
La nostra vida no té una forma concreta i definida i ens
passem el temps intentant trobar-li un significat. Els nostres objectius en la
vida ens proporcionen aquest significat. Aquests objectius fan que la vida, per
a nosaltres, tingui un motiu d’existir. Per contra, quan ens estem plantejant aquests
objectius, ja estem convertint la nostra vida en alguna cosa material i allò
que era quelcom perfecte i infinit, per culpa nostra, es torna caduc i mortal.
En aquest punt ens hauríem de plantejar si la mort també
és material, o bé, és una cosa que escapa del nostre enteniment. Això si, als
humans no ens solen agradar aquelles coses que s’escapen del nostre enteniment.
Per tant, tractem de transformar la nostra mort, constantment, en alguna cosa
material, ficant-nos objectius i metes abans de morir, igual que amb la nostra
vida, per tal d’intentar justificar la nostra existència abans que s’efectuï la
nostra partida d’aquest món.
Amb tot aquest discurs l’únic que aconseguim és que la
nostra mort es torni més dolorosa, ja que és més difícil desprendre’s de tot
allò que és físic; i per culpa de la nostra conducta, aquest patiment augmenta
quan aquests objectius s’allunyen cada vegada més en l’horitzó i la nostra hora
de marxar s’apropa lentament i de forma incessant cap a nosaltres.
Ara que aquests dies la mort sembla que estigui més
present en els telediaris i les pàgines web, hauríem d’intentar, més que mai,
restablir el veritable significat d’aquesta i no fer que esdevingui una cosa
material, sinó acceptar que forma part del nostre si. Perquè com deia P. Coelho:
“només cal morir una vegada”. És a dir, no hem d’intentar imaginar com serà la
nostra mort, dia si, dia també, perquè cada cop que ho fem, perdem un petit
fragment del nostre ser.
Per tant, la vida, la mort i nosaltres mateixos mai hem
sigut materials. Perquè nosaltres no som els objectius ni les metes que
assolim, sinó els pensaments i reflexions que tenim al llarg de la nostra vida.
Llavors, si no som materials, podem arribar a ser
immortals?
Enric Kahn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada