19.00 hores
Àrea Activitats Biblioteca
Presentat pel filòleg Anton Not,
dirigit per Joan Roca i amb la participació dels rapsodes del Grup de Teatre
Artesenc, Jaume Caballer, Sílvia Cardona, Eva Cendra, Carme Díaz, Vicenç Farràs
i Joan Roca.
La
biblioteca se suma als reconeixements a Miguel de Cervantes en el quart
centenari de la seva mort i completa les activitats que al llarg de l’any s’han
anat celebrant per part de les diverses institucions culturals del país.
Miguel de Cervantes
Saavedra (Alcalá de
Henares, 29 de setembre de 1547 - Madrid, 22 d'abril de 1616) era un escriptor
espanyol (castellà), conegut sobretot per la seva novel•la El
Quixot. Es considera un dels autors més influents de la
literatura universal, i les seves obres han inspirat adaptacions
cinematogràfiques i han modificat la manera d'entendre la novel•la,
especialment en l'àmbit hispànic i anglès.
Llegat artístic
Entre les dues parts de Don
Quixot, apareixen el 1613 les Novelas
ejemplares. Són un conjunt de dotze narracions breus, compostes algunes
d'elles molts anys abans. La seva font és pròpia i original. En elles explora
diferents fórmules narratives com la sàtira lucianesca (El coloquio de los perros), la novel•la picaresca (Rinconete y Cortadillo), la miscel•lània
(El licenciado Vidriera), la novel•la
bizantina (La española inglesa, El amante
liberal) o, fins i tot, la novel•la policíaca (La fuerza de la sangre). D'algunes, com per exemple El celoso extremeño, se'n conserva una
segona redacció testimoniada pel manuscrit anomenat de Porras de la Cámara,
descobert el segle XIX. Només aquesta col•lecció de novel•les hauria pogut en
si mateixa haver-li creat un lloc molt destacat a la història de la literatura
castellana.
La crítica literària va ser una constant en la seva obra.
Apareix a La Galatea,
El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, Viaje al Parnaso (1614), extens poema
en tercets encadenats. El 1615, publica Ocho
comedias y ocho entremeses nuevos nunca representados, però el seu drama
més popular avui, La Numancia, més que El Tracte d'Alger, quedà inèdit fins al segle XVIII.
Un any després de la seva mort, apareix la novel•la Els treballs de Persiles i Sigismunda.
Cervantes, tot just dos dies abans de morir, l'havia deixat amb una dedicatòria
a Pedro Fernández de Castro y Andrade, VII Comte de Lemos, el seu mecenes
durant anys, i a qui també havia dedicat la segona part del Quixot i les El Persiles és una novel•la bizantina que, segons l'autor, pretenia
competir amb el model clàssic grec d'Heliodor; va tenir èxit, ja que va
conèixer algunes edicions més en la seva època, però va ser oblidada i
enfosquida pel triomf indiscutible del Don
Quixot.
Cervantes utilitza un grup de personatges com a fil conductor de
l'obra, en comptes de dos. Anticipa, a més, l'anomenat realisme màgic donant
entrada a alguns elements fantàstics. En certa manera, cristianitzar el model
original utilitzant el tòpic del homo Viator, assolint el clímax al final de
l'obra amb l'anagnòrisi dels dos enamorats principals, anomenats fins aleshores
Periandro i Auristela, a la ciutat santa de Roma:
“Les nostres ànimes, com
tu bé saps i com aquí m'han ensenyat, sempre estan en continu moviment i no
poden aturar sinó en Déu, com en el seu centre. En aquesta vida els desitjos
són infinits i uns s'encadenen d'altres i s'uneixen i van formant una cadena
que potser arriba al cel i tal se sumi a l'infern”.
En realitat, el Persiles
és una novel•la d'estructura i intencions molt complexes que espera encara una
interpretació satisfactòria.
La influència de Cervantes en la literatura universal ha estat
tal, que la mateixa llengua espanyola sol ser anomenada la llengua de
Cervantes.
La seva vida artística
Entre les seves obres dramàtiques destaquen especialment els
seus Entremeses, notables per la seva
comicitat, l'original creació i caracterització de personatges, que no exclou
la inspiració popular, i la cosmovisió que se'n desprèn.
Entre les seves obres dramàtiques majors, es considera la seva
obra mestra la Tragedia de la destrucción de Numancia, encara
que són també importants Pedro de
Urdemalas, El rufián dichoso, Los baños de Argel i El trato de Argel. En
algunes d'aquestes obres, com per exemple Tragedia
de la destrucción de Numancia, apareixen elements al•legòrics, que ell
anomenava «figures morals».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada