dijous, 28 de març del 2024
dimecres, 20 de març del 2024
LES RECOMANACIONS DE L’EVA L'home jove d'Annie Ernaux
Autora: Annie Ernaux (Lillebonne, Normandía, 1940)
Editorial: Angle Editorial
Any de la primera edició: 2023
Llengua original: Francès
Traducció: Valèria Gaillard
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 48
He de vigilar perquè aquesta ressenya no sigui més extensa que el mateix llibre, que és molt breu però intens. En aquest petit llibret, l'autora, Ernaux, comparteix la seva relació amb un estudiant gairebé tres dècades més jove que ella. El que destaca en Ernaux, diferenciant-la d'altres escriptores, és la seva capacitat per utilitzar la seva pròpia intimitat com a recurs literari, i que aquesta esdevingui atemporal.
L'autora, en les dues novel·les seves que he llegit, ens ofereix una visió franca i sense embolcalls de fets concrets de la seva vida. Sense pudor ni ornaments, ens convida a reflexionar sobre la seva pròpia humanitat i les seves debilitats, establint una connexió molt directa amb les persones que la llegeixen.
A través de la seva anàlisi, podem conèixer la relació amb l'estudiant des de múltiples perspectives. Entrellaça els eixos de gènere i classe, extraient conclusions que aprofundeixen en la complexitat de les relacions. L'autora reflexiona sobre la poca acceptació social d'una parella on la dona supera amb escreix l'edat de l'home.
M'ha agradat trobar en aquesta obra la connexió amb "L'esdeveniment", l'anterior llibre seu que vaig llegir i que estava escrivint mentre mantenia la relació amb l'home jove. Les múltiples referències que trobem a aquesta obra m'hi han donat un toc especial.
Podem dir que amb aquest llibre, Ernaux ens convida a explorar la complexitat de les relacions i a qüestionar les normes socials establertes.
Sinopsi:
En primera persona i concentrada, Annie Ernaux relata una relació amorosa amb un home jove (algú que «hauria pogut ser el seu fill»). Una experiència que la va transportar a sentir-se, com en un mirall vital, la noia «escandalosa» que Ernaux va ser durant la seva adolescència. I els lectors hi retroben, pàgina a pàgina, els seus temes predilectes: l’afirmació de la seva llibertat com a dona, la reivindicació de l’origen humil, la revolta contra les convencions socials, el desig d’experiències noves i fortes… Ernaux creu que només ens defineix la memòria, i per capbussar-se en el seu passat sense complaença, desplega un estil eixut i objectiu que trasbalsa els lectors. Tot per reviure i «salvar alguna cosa del temps que ja no tornarà».
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
dimarts, 19 de març del 2024
dilluns, 18 de març del 2024
ENDEVINA EL MOT AMAGAT Ve amb mi
Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.
El
resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que,
llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la
resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una
altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.
Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).
dijous, 14 de març del 2024
dimecres, 13 de març del 2024
LES RECOMANACIONS DE L’EVA Les nostres mares de Gemma Ruiz
Autora: Gemma Ruiz Palà
(Sabadell, 1975)
Editorial: Proa
Any de la primera edició: 2023
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 304
Després de llegir les dues obres anteriors de Gemma Ruiz, tenia clara la seva inclinació per narrar històries de dones valentes i lluitadores i, en aquest cas, m'he reafirmat. En aquest llibre, Ruiz ens guia a través de la quotidianitat de deu dones coratjoses, amb vides plenes de tòpics que, en aquest cas, serveixen com a finestra per explorar realitats diverses. Cada narració forma part d'una lluita col·lectiva, una mirada feminista que busca difondre històries que, tot i la seva duresa i a vegades tendresa, mereixen ser conegudes.
Les històries captivadores i colpidores aborden qüestions fonamentals de drets sexuals i reproductius, que sovint eren negats a aquestes dones, moltes no tenien la llibertat de triar la seva pròpia maternitat o aspectes de la seva vida en general.
En diverses entrevistes, Gemma Ruiz ha revelat que aquest llibre representa un homenatge a la generació de dones nascudes durant la dictadura franquista als anys 50, concretament a les nostres mares. L'autora reconeix el sacrifici personal que aquestes dones van fer, sovint renunciant a la seva pròpia realització personal. No obstant això, destaca la seva lluita incansable per assegurar que les seves filles tinguessin la llibertat de triar el seu propi camí.
El llenguatge utilitzat per Ruiz és tant proper com emotiu, interpel·lant-nos per descobrir un món construït sota les bases patriarcals. Les paraules ressonen amb una crua realitat: "Si eren de classes populars, les nostres mares no van poder fer el que volien." Aquesta frase encapsula la cruesa de les restriccions imposades per les estructures socials de l'època i destaca la necessitat de reconèixer i commemorar la força i la determinació d'aquelles dones que van lluitar per un futur més lliure i amb més drets. És, sens dubte, una obra que deixa una empremta profunda i necessària en la nostra comprensió de la lluita feminista i les seves arrels, sobretot en aquelles que van formar-ne part sense ser-ne conscients.
Sinopsi:
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.
Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.
Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
dimarts, 12 de març del 2024
dilluns, 11 de març del 2024
ENDEVINA EL MOT AMAGAT Heu visitat gaires pisos avui?
Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.
El
resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que,
llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la
resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una
altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.
Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).
dijous, 7 de març del 2024
PREMI NARRATIVA BREU - Últims dies per presentar les obres
Tens temps fins al divendres 15 de març de 2024 per presentar les obres al 34è Premi de Narrativa Breu d'Artesa de Segre.
dimecres, 6 de març del 2024
LES RECOMANACIONS DE L’EVA Tinc un coll que fa pena de Nora Ephron
Autor/a: Nora Ephron (Nova York, 1941 – 2012)
Editorial: L'Altra
Any de la primera edició: 2023
Llengua original: Anglès
Traducció: Carlota Gurt
Gènere: Recull d'articles
Número de pàgines: 152
M’agrada agafar un llibre a cegues i començar-lo a llegir i si, a més a més, és bo i el gaudeixo, ja us podeu imaginar...
Doncs això m’ha passat amb “Tinc un coll que fa pena”. El vaig començar a veure per Instagram però no vaig llegir cap ressenya i un dia, com aquell qui no vol la cosa, el vaig començar... i ja no vaig poder parar! O sigui, aquí queda feta la meva recomanació, llegiu-lo i gaudiu-lo!
Amb la Nora venim i vivim en mons completament diferents però llegir-la m’ha fet sentir-la propera, amb vivències compartides, i ha aconseguit robar-me més d’un somriure perquè m’he vist reflectida ens alguna de les seves anècdotes, com per exemple amb portar la bossa plena de coses, la majoria inútils.
Podria dir que l’autora és irònica, sarcàstica i té un humor àcid i agut, i aquesta descripció us ofereix una perspectiva sobre el to del llibre, i us pot ajudar a decidir si aquest estil d'humor és el que busqueu. Però no us penseu que és una novel·la banal, al contrari, aprofita aquest estil fresc per anar entrant i fer-te pensar sobre el pas del temps, sobre les obligacions estètiques que se’ns imposen a les dones, i molts altres temes, fins i tot sobre la mort.
Crec que és un encert que la traductora sigui la Carlota Gurt, perquè, sense conèixer-les, a les dues les veig dones fortes, amb un estil directe i irreverent, bastant distintiu i molt semblant.
Em recomaneu altres autores que tinguin aquest estil?
Sinopsi:
Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l’humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l’experiència de fer-se gran, de l’envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa de pressa. Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, Tinc un coll que fa pena és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.
«Tots els assajos de Nora Ephron (quina dona més llesta, feminista i estupenda) són genials. Ephron és una gran senyora, i una analista intel·ligent de la societat contemporània», Isa Calderón
«Una prosa intel·ligent i entremaliada, afiladíssima i espurnejant; uns assajos explosius plens d’humor àcid i profund», The Boston Globe
«Nora Ephron és, en realitat, una blogaire avant la lettre —i si tothom escrivís com ella, internet seria un lloc meravellós. Explica històries que són, sobretot, sobre ella mateixa, però d’una manera tan càlida, intel·ligent i hàbil que esdevenen històries universals», Moira Macdonald, The Seattle Times
«Pot
escriure qualsevol text sobre pràcticament tot i tothom. Nora Ephron sempre
l’encerta quan expressa una opinió. Molt divertida», Janet Maslin, The New York
Times
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
dimarts, 5 de març del 2024
.png)
dilluns, 4 de març del 2024
ENDEVINA EL MOT AMAGAT Què hi ha per sopar?
Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.
El
resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que,
llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la
resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una
altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.
Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).