dijous, 29 de febrer del 2024
dimecres, 28 de febrer del 2024
LES RECOMANACIONS DE L’EVA Les calces al sol de Regina Rodríguez Sirvent
Autora: Regina Rodríguez Sirvent (Puigcerdà, 1983)
Editorial: La Campana
Any de la primera edició: 2022
Llengua original: Català
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 464
No sé com començar aquesta ressenya sense ser una mica impopular. Vull ser sincera des del començament, aquest llibre a mi no ha aconseguit conquistar-me de la manera que ho ha fet amb moltes altres persones. Tot i reconèixer el mèrit de ser la primera obra d'aquest estil que s'escriu en català, no l'he gaudit tant com em pensava.
És cert que l'autora ha aconseguit una fita important amb aquest llibre, i això no es pot passar per alt. És la primera vegada que, pel que jo sé, es presenta una obra d'aquest estil en català, i això ja és un èxit en si mateix. Tot i això no vaig trobar la trama tan divertida ni el caràcter esbojarrat que moltes altres semblen haver gaudit.
Potser les meves expectatives eren massa altes, especialment fent la comparació amb "Gente que viene y bah" de Laura Norton, que va aconseguir fer-me partir de riure. El tipus d'humor utilitzat per l'autora no ha aconseguit connectar amb el meu sentit de l'humor de la manera que esperava.
En conclusió, "Les calces al sol" pot ser una lectura que captivi a aquelles persones que busquen una proposta refrescant i amb un humor característic.
Què us ha semblat a vosaltres?
Sinopsi:
La Rita Racons se'n va als Estats Units a fer d'au-pair sense saber-ho del tot. Un bon dia es troba a l'aeroport de Barcelona preparada per agafar un avió que, teòricament, l'ha de dur a Nova York, on aprendrà anglès durant l'estiu. Però el seu ínfim coneixement de la llengua anglesa la porta, per carambola, fins a Atlanta, a casa dels Bookland, on tindrà cura dels tres fills de la família durant un any sencer.
Els Bookland són l'antítesi del clixé clàssic d'una família americana. Intel·lectuals rematats, esperen que la nova au-pair estigui a l'altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits Bookland a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d'atrevir-se a tot, d'expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.
Les calces al sol és una novel·la alegre i vital, amb una arrencada a tot gas i un desenvolupament al mateix ritme, que parla sobre els canvis vitals que ens fan créixer.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
dimarts, 27 de febrer del 2024
dilluns, 26 de febrer del 2024
ENDEVINA EL MOT AMAGAT Doneu-la a conèixer
Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.
El
resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que,
llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la
resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una
altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.
Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).
dijous, 22 de febrer del 2024
dimecres, 21 de febrer del 2024
LES RECOMANACIONS DE L’EVA Cartes a un jove escriptor de Colum McCann
Autor/a: Colum McCann (Dublin, 1965)
Editorial: L'Altra Editorial
Any de
la primera edició:
2023
Llengua original: Anglès
Traducció: Marta Pera Cucurell
Gènere: Assaig
Número
de pàgines:
144
Descobrir a Colum McCann amb "Apeirògon" va ser tot un plaer, i després de recomanar-lo moltes vegades, vaig trobar-me amb la seva obra "Cartes a un jove escriptor" a la Biblioteca d’Artesa, i no vaig poder resistir-me a agafar-lo en préstec. Encara que no tingui cap intenció de començar a escriure, la curiositat va forçar la meva decisió 😅
Aquest llibre, compost per assajos en forma de carta, ofereix una mirada particular sobre l'ofici d'escriure. McCann comparteix consells i recomanacions per a aquelles persones que aspiren a escriure les seves històries. La seva prosa, senzilla i directa, és també contundent i no deixa lloc a excuses. És una crida a la acció, encoratja a passar les paraules al paper sense por.
El llibre té la capacitat de motivar. Les pàgines transmeten un esperit encoratjador que, sense dubte, pot servir com a combustible per a aquelles persones que es vulguin endinsar en l'escriptura. McCann no només ofereix bons consells, sinó que també dona ànims, que també són importants en aquells moments de dubte de l'inici de qualsevol projecte.
Personalment, tot i que el llibre em va fer passar unes bones estones, no va despertar en mi la inquietud per escriure, prefereixo seguir llegint 😄.
I vosaltres, sou més de llegir o d'escriure?
Sinopsi:
“Pren-t’ho seriosament. Compromete’t. Subverteix la comoditat. Llegeix en veu alta. Arrisca’t. No tinguis por del sentiment encara que els altres en diguin sentimentalisme. Prepara’t perquè t’arrenquin la pell a tires: sol passar. Permete’t la ràbia. Fracassa. Fes una pausa. Accepta el rebuig. Meravella’t.”
Colum McCann, guanyador de diversos premis literaris i escriptor reconegut arreu del món, ha exercit durant vint anys de professor d’escriptura creativa a Nova York. A partir de la seva experiència en el terreny literari, i també en el docent, ens brinda cinquanta-dos assajos curts, cinquanta-dues cartes a joves escriptors —seguint les passes de Rainer Maria Rilke— sobre l’ofici d’escriure; des del lloc on escriure, com encarar la pàgina en blanc, la dedicació i la constància o la importància de la primera frase fins a com triar un agent literari, què demanar de la relació amb un editor i com gestionar els crítics literaris. Cartes a un jove escriptor és un recull il·luminador i elegant, clar, útil i precís, un homenatge al poder del llenguatge i una crida al compromís ineludible amb l’ofici.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
dimarts, 20 de febrer del 2024
dilluns, 19 de febrer del 2024
ENDEVINA EL MOT AMAGAT Treu bones notes el teu fill?
Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.
El
resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que,
llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la
resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una
altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.
Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).
dijous, 15 de febrer del 2024
dimecres, 14 de febrer del 2024
LES RECOMANACIONS DE L’EVA A casa teníem un himne de Maria Climent
Autor/a: Maria Climent (Amposta, 1985)
Editorial: L'Altra Editorial
Any de la primera edició: 2023
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 208
Llegir aquest llibre és com fer una exploració de les complexitats de les relacions familiars, centrada en dues germanes i la seva mare, que donen veu a la història de manera intercalada. La narració revela una vida familiar marcada per la raresa de la mare i un problema de comunicació i de gestió dels sentiments, situacions que es donen en moltes famílies. Però aquestes tres dones, cadascuna amb aspiracions i experiències diferents, es veuran obligades a aprendre a comunicar-se i, sobretot, a entendre's i a perdonar-se.
L'autora rendeix un homenatge a les mares que consagren les seves vides a criar els fills, sense que aquests realment arribin a conèixer-les. També ens fa plantejar la qüestió de fins a quina edat cal sacrificar-se per ells.
Maria Climent teixeix escenaris que exploren els lligams familiars, les expectatives no satisfetes i els moments de reconciliació. També ens planteja preguntes profundes sobre les relacions humanes, el model de família triat i com les etiquetes externes poden influir en la nostra percepció de nosaltres mateixos i en la manera de viure les nostres vides.
El llibre aborda temes socials i laborals com la precarietat, oferint una reflexió sobre la realitat que molts enfronten avui dia.
Cal destacar la capacitat de l'autora per barrejar elements de drama i comèdia, fent avançar la història amb habilitat i sensibilitat. Normalment tria històries tristes i les explica amb un toc molt encertat i respectuós d'humor. M'agrada també la utilització de dialectes, en aquest cas, entre altres, de l'ebrenc.
Crec que no cal dir res més, que el llegiu, que el gaudiu i que hi reflexioneu. A la meva família també ens costa comunicar-nos i parlar de sentiments, però això no fa que no ens estimem. Com ho porteu vosaltres?
Sinopsi:
“Té una veu pròpia, aquesta autora: tendra, divertida, atrevida, contundent”, Eva Piquer
La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l’humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.
“Una veu absolutament fresca”, Sílvia Soler.
”Maria Climent enganxa més que Telegram”, Natza Farré.
“Climent sap que cada frase s’ha d’alliberar de les paraules de més, li agrada escriure perquè en sap i, evidentment, al lector li agrada que li agradi”, Ponç Puigdevall, El País.
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
divendres, 9 de febrer del 2024
dijous, 8 de febrer del 2024
dimecres, 7 de febrer del 2024
LES RECOMANACIONS DE L’EVA Si una tarda de juliol un borinot de Pep Puig
Autor: Pep Puig (Terrassa, 1969)
Editorial: L'Altra Editorial
Any de la primera edició: 2023
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 112
"Si una tarda de juliol un borinot" és una obra que captura l'essència de la brevetat amb una habilitat notable. Amb només unes quantes pàgines, aconsegueix impactar per la seva intensitat i senzillesa. La novel·la breu es destaca per un fort esperit antibel·licista, oferint una experiència emotiva, nostàlgica i sorprenent.
El protagonista i narrador, el Ferran, un adolescent que està de vacances al pobles de l'àvia, ens porta a un viatge emotiu que comença una tarda de juliol amb una pregunta aparentment senzilla, "i si…?", plantejada quan un senyor entra a la sabateria de la seva àvia per comprar unes sabates. A partir d'aquest moment, la narrativa gira entorn d'explorar els camins que podrien haver estat i les possibilitats que s'obren a partir d'aquella pregunta aparentment innocent.
La força de la història rau en la capacitat del protagonista d'imaginar una vida amb aquest foraster, desencadenant una sèrie d'exploracions i reflexions sobre la vida, l'amor i les conseqüències de les guerres. El Ferran té tanta esperança i tantes ganes que aquest estrany visitant sigui realment el seu avi, que encomana aquest desig a qui llegeix el llibre.
La simplicitat de la trama és un element que m'agradaria destacar. L'autor descriu escenes en aparença banals, però que revelen capes més profundes.
La novel·la també presenta una crida contundent a la deserció i denúncia l'absurditat de la guerra. La frase "Aquell que hi ha a l'altre bàndol de la guerra és algú igual que tu, amb les mateixes pors i esperances" ressona posant de manifest la futilitat de la violència i la necessitat d'abandonar els conflictes.
En resum, és una obra que destaca per la seva brevetat, la seva profunditat emocional i la seva intensitat. Una lectura que, malgrat la seva brevetat, deixa una empremta duradora i amb un títol que crida l'atenció des del primer moment.
La
recomano molt!
Sinopsi:
Una obra rotundament antibel·licista i, per tant, rotundament romàntica
Tarda de juliol. Sabateria de poble. De cop entra a la botiga un foraster, un home gran, d’aparença misteriosa. La mestressa en aquests moments no hi és i surt a rebre’l un noi de catorze anys. Es miren. «Necessito unes sabates noves», li diu l’home, «aquestes ja han caminat prou». L’adolescent abaixa els ulls i quan els torna a aixecar pensa que qui ja ha caminat prou és ell. «La meva àvia és a comprar», li contesta, «si vol la pot esperar». Mentre el foraster s’asseu, el noi se’n torna al menjador, i novament agafa el retrat d’aquell jove que van matar a la guerra i que no va tenir temps de fer-li d’avi. Construïda com un fals relat detectivesc, íntimament antibel·licista i narrada amb la destresa, l’humor i la profunditat que ja són marca de la casa de l’autor, Si una tarda de juliol un borinot és una novel.la delicada i vibrant que ens proposa el joc d’una sospita insensata que de mica en mica es va transformant en la il·lusió que potser no és impossible retornar del passat.
“Pep Puig és el novel·lista de l’amor extrem, és un escriptor delicat, que sap conduir una trama sense ensurts ni sorolls, un gran lliscador de prosa, un bon constructor de diàlegs accidentals, un competent afinador de caràcters literaris”, Julià Guillamon
“Puig narra amb l’economia d’una prosa d’una notable temperatura verbal: una prosa tan clara i precisa que la majoria de vegades no sembla escrita, sinó dita” – Ponç Puigdevall
“Pocs autors catalans són capaços d’enlairar un relat com fa Pep Puig. Aconsegueix que cada nova novel·la esdevingui sempre una obra nova, original i llegidora. Un dels secrets és una prosa natural i desimbolta, un to confident que de seguida es fa pròxim als lectors” – Artur Garcia, La lectora
Si voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer al seu blog:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per Instagram:
@emazab
@avegadesllegeixo
dimarts, 6 de febrer del 2024
SOLUCIÓ ENDEVINA EL MOT AMAGAT Vols que et compri res per a la cuina ?
Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.
El
resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que,
llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la
resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una
altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.
Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).
dilluns, 5 de febrer del 2024
ENDEVINA EL MOT AMAGAT Vols que et compri res per a la cuina?
Un jeroglífic és un enigma. Consta d’una pregunta o frase introductòria que el lector ha de contestar o completar interpretant els símbols, lletres o paraules que hi ha dins el requadre.
El
resultat de la interpretació és una seqüència ordenada de lletres que,
llegides en el mateix ordre i sense treure’n ni afegir-ne cap, forma la
resposta al jeroglífic, tot i que les lletres s’hagin agrupar d’una
altra manera. No hi compten ni els accents ni els apòstrofs.
Aquesta proposta ha estat possible gràcies a Jordi Esteban, conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...).