Autor: Colum McCan (Dublin,
1965)
Editorial: L'Altra Editorial
Any de
la primera edició:
2021
Llengua
original:
Anglès
Traducció: Marta Pera
Gènere: Història ficcionada
Nombre
de pàgines:
552
Us ha
passat mai que, en acabar un llibre, heu tingut com una sensació d'enyor? A mi
m'acaba de passar amb aquest. A l'acabar-lo he pensat que trobaria a faltar les
estones de lectura que m'atansaven a Rami i Bassam.
Aquesta
és una novel·la mig periodística mig literària que ens explica la història de
dos pares, un israelià i l'altre palestí, que han perdut les seves filles i que
han unit el seu dolor per treballar a favor de la pau.
Ens
atansa, a través d'una vessant més íntima però sense caure en sentimentalismes,
al conflicte entre palestins i israelians. Es destaca la necessitat de
construir ponts i de vèncer els murs psicològics, i es parla de la necessitat
de conèixer-se els uns als altres.
Es posa
en valor la valentia i la força dels dos homes i la seva dura tasca de teixir
llaços.
M'ha
agradat molt la història que ens explica i tots els detalls complementaris que
ens dona, que són molts, molt diversos i interessants. També m'ha agradat
l'estructura narrativa, que d'entrada em va semblar complexa però una vegada
m'hi vaig acostumar m'ajudava a seguir el fil. He de dir, però, que he notat
que per seguir la lectura havia de concentrar-me més del que faig habitualment.
Si voleu
tenir una visió del conflicte diferent de la que ens presenten els mitjans de
comunicació heu de llegir aquest llibre perquè no us deixarà indiferents.
Sinopsi:
En Rami
Elhanan i en Bassam Aramin viuen a prop l’un de l’altre però habiten móns
completament diferents. En Rami és israelita. En Bassam és palestí. La
matrícula del cotxe d’en Rami és groga, la d’en Bassam, verda. En Rami triga un
quart d’hora per arribar al West Bank. El mateix viatge, per a en Bassam, dura
una hora i mitja.
Tots dos
homes han perdut la filla. La Smadar, filla d’en Rami, tenia tretze anys quan
va ser assassinada per un terrorista suïcida en plena zona comercial, mentre
passejava amb les seves amigues. L’Albir, filla d’en Bassam, en tenia deu el
dia que va morir assassinada per una bala d’un policia fronterer davant de
l’escola. I, contra tot pronòstic, aquests dos homes es fan amics i decideixen
posar el seu dol al servei de la pau.
Apeirògon
és una novel·la extraordinària i impactant, narrada en mil i una vinyetes
curtes i punyents que sovint agafen volada cinematogràfica, i ressegueix la
vida d’en Rami i en Bassam, i la improbable amistat que els uneix, alhora que
ens parla de l’experiència de creuar un punt de control a la carretera, de
sobreviure a la presó, de les migracions dels ocells i de les marques de les
bales, entre moltes altres coses. Una lectura poderosa i reveladora, una
història alhora íntima i col·lectiva, commovedora i plena d’esperança.
Si
voleu seguir els comentaris de l'Eva sobre els llibres que llegeix ho podeu fer
al seu bloc:
https://avegadesllegeixo.blogspot.com/
I per
Instagram a:
@emazab
@avegadesllegeixo
