dilluns, 25 d’abril del 2016
dijous, 21 d’abril del 2016
NOVETATS SANT JORDI 2016
Durant aquest dies amb els préstecs us regalarem el punt de llibre "especial Sant Jordi 2016" de la nostra biblioteca.
Feliç Sant Jordi i bona lectura!!
EL CAVALLER
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
Jaume Roig (1401-1478)
dijous, 7 d’abril del 2016
REUNIÓ CLUB DE LECTURA DE LA BIBLIOECA - abril 2016
Títol: Orgull i perjudici
Autor: Jane Austen
Editorial: Destino
Idioma: Català
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-8343-108-5
Biografia Jane Austen
Sinopsi
La gran casa de Netherfield Park té un nou llogater: el senyor Bingley,
un jove atractiu, ric i... solter. La senyora Bennet nestà encantada, ja
que el seu desig més fervent és trobar un bon partit per a les seves
cinc filles. Però a lElisabeth, la més rebel de les germanes, qui de
debò li interessa és el senyor Darcy, un jove arrogant i misteriós.
El proper llibre que llegirem al Club de Lectura de la Biblioteca serà "Vés i aposta un centinella" de Harper Lee.
El proper llibre que llegirem al Club de Lectura de la Biblioteca serà "Vés i aposta un centinella" de Harper Lee.
Sí esteu interessats en participar, passeu per la biblioteca i us informarem.
REVETLLA DE SANT JORDI 2016 - Skaspeare, my love
L'autor a través dels seus personatges
Dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal.
Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques continuen representant-se per tot el món. A més, moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a formar part de l'ús quotidià, tant en anglès com en altres llengües.
Quatre-cents anys són molts anys. Una generació darrere l'altra. Un procés constant d'innovacions en tots els àmbits, En les idees, els costums, els oficis, les relacions familiars... i el teatre de Shakespeare encara fa viure els seus personatges.
Els segles se'n riuen, dels anys.
Presentat i comentat per Isabel Gatell, professora de literatura castellana, amb lectures de poemes i escenes fonamentals de les seves obres a càrrec de membres del Grup de Teatre d'Artesa de Segre, dirigits per Joan Roca.
Divendres 22 d'abril de 2016 - 20:00h
ÀREA ACTIVITATS BIBLIOTECA
El treball
d’una vida... El llegat de 400 anys
Acte
commemoratiu del quart centenari de la mort del dramaturg
William Shakespeare
Abril de 1564,
Stratford-upon-Avon - 23 d’abril de 1616, Stratford-upon-Avon, Regne Unit.
Abril de 1564,
Stratford-upon-Avon - 23 d’abril de 1616, Stratford-upon-Avon, Regne Unit. Dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal.
Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques continuen representant-se per tot el món. A més, moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a formar part de l'ús quotidià, tant en anglès com en altres llengües.
Quatre-cents anys són molts anys. Una generació darrere l'altra. Un procés constant d'innovacions en tots els àmbits, En les idees, els costums, els oficis, les relacions familiars... i el teatre de Shakespeare encara fa viure els seus personatges.
Els segles se'n riuen, dels anys.
Conferència amb projeccions
|
Isabel
Gatell
|
Professora de literatura castellana a l’Institut Els Planells
|
|
Lectures
dramatitzades a càrrec del G.T.A.
|
|
Escena de Hàmlet
|
Eva
Cendra i Josep Miró
|
Escena Romeu i Julieta
|
Emma
Estrada i Joel Rey
|
Sonet LXXVI
|
Vicenç
Farràs
|
Sonet CXXVII
|
Eva
Cendra
|
Sonet LXXIII
|
Marta
Mases
|
All the world is a stage
|
Benedict
Cumberbach (vídeo)
|
Tot el món és un escenari
|
Joan
Roca
|
Escena d’Otel·lo
|
Joan
Roca i Vicenç Farràs
|
Escena de Macbeth
|
Dolors
Palet i Vicenç Farràs
|
Final del Somni d’una nit d’estiu
|
Marta
Mases
|
Música
|
Arnau
Farràs
|
Direcció
|
Joan
Roca
|
EXPOSICIÓ Dones de la plana... dones de la muntanya
De l'11 d'abril al 6 de juny de 2016ÀREA D'ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA
La dona en les comunitats pre i protohistòriques, des de les aldees
neolítiques i les societats megalítiques fins a la civilització ibèrica,
a través dels principals projectes desenvolupats pel Grup
d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, l’aldea oberta
de Minferri (Juneda), el túmul i cista dolmènica de Reguers de Seró
(Artesa de Segre), la cova sepulcral de la Senyora de les Muntanyes
(Montanissell, Sallent-Coll de Nargó) i la Fortalesa dels Vilars (Arbeca).
dimecres, 6 d’abril del 2016
EXPOSICIÓ Arquitectures empeltades
La biblioteca acull del 13 d'abril al 6 de juny de
2016 la mostra:
'Arquitectures Empeltades/Grafting
Architecture'
El projecte va
representar Catalunya als 'Eventi Collaterali' de la 14a Biennal d'Arquitectura
de Venècia al 2014.
La mostra vol fer evidents els canvis que s'estan produint
a l'arquitectura contemporània catalana i mostrar exemples d'una manera de fer
que actualitza la tradició viva i la projecta cap al futur.
Entre els 16 edificis de
les darreres dècades d'arreu que Catalunya que formen la mostra, trobem l'Espai transmissor del túmul/dolmen
megalític, a Seró, Artesa de Segre. De Toni Gironès (2007-2013). Premi FAD d'arquitectura 2013.
En aquest enllaç
podeu consultar les 16 obres d''Arquitectures empeltades'.
CONCEPTE
Arquitectures Empeltades
Empeltar consisteix en inserir una part d'un arbre proveïda d'una o més gemmes en una branca o tronc d'un altre arbre de manera que s'estableixi entre ambdós una unió permanent. Tal com el viticultor que empelta el peu del cep arrelat a la terra amb l'esqueix de la varietat de raïm desitjada i on, de la unió correcta entre peu i esqueix, se'n deriva la posterior qualitat del raïm i l'excel·lència del vi resultant.
A l'arquitectura podem identificar tota una sèrie de processos que tenen
una gran similitud amb el procediment botànic. Preexistències, físiques o no,
s'empelten de la nova proposta, la qual cosa genera una edifici que recull i
fusiona harmònicament les característiques d'allò existent i d'allò nou.
Aquestes arquitectures empeltades les podem trobar recorrent els segles en una
gran multitud d'exemples. Però és en el darrer quart del S.XX i els inicis del
S.XXI on trobem un gran nombre de projectes en l'arquitectura catalana en què
propostes de diverses tipologies i escales aconsegueixen resultats brillants.
Arquitectures Empeltades parla d'una actitud contemporània, compartida al
llarg del temps per molts projectes, per molts arquitectes, on cada edifici
s'entén des de si mateix, des de la seva singularitat, i que enriqueix
sensiblement el lloc on s'assenta.
L'origen del projecte
l'edifici es remunta a la troballa de les restes d'una construcció prehistòrica
durant la construcció d'una de les canonades de la xarxa de distribució de reg
del sistema Segarra-Garrigues.
Toni Gironès va crear un
edifici cultural amb diferents usos, amb els materials de la zona i en plena
consonància amb el paisatge agrícola que l'envolta.
"A la sala de les
antigues esteles s'hi entra amb un recorregut en espiral i amb un pendent
gairebé imperceptible", explica Gironès sobre el recorregut per l'interior
de l'edifici.dimarts, 5 d’abril del 2016
PRESENTACIÓ LLIBRE Per què diem... L'origen de 100 dites populars d'Albert Vidal
Divendres 15 d'abril de 2016 - 20:00h
ÀREA ACTIVITATS BIBLIOTECA
La presentació anirà a càrrec de Ramon Giribet, membre del consell de redacció de la revista La Palanca, publicació on l'autor del llibre col·labora mensualment.
Us heu preguntat mai per què utilitzem, de manera espontània, expressions com ara "afluixar la mosca", "escampar la boira" o "passar per la pedra"? Per què ens referim a "l’any de la picor" o "a la quinta forca"? Per què "som de la màniga ampla" o "fem campana"?
Us presentem, doncs, l’origen d’un centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer la procedència. Esperem "no estar carregats de punyetes" en el nostre propòsit. Tampoc volem "cantar la canya a ningú", ni molt menys "donar gat per llebre". Només provem de "no perdre el fil" i "posar els punts sobre les is", sense necessitat de passar per "uns set-ciències". I esperem fer-ho sense necessitat de "treure el sant Cristo gros".
Albert Vidal i García
Barcelona 1940. llicenciat en història, art dramàtic i publicitat. Com escriptor a publicat diversos llibres de temàtica generalista i també ha estat editor. En el seu vessant dedicat a la paremiologia - disciplina que estudia refranys i proverbis -, ha publicat nombrosos articles en diferents revistes i ha participat en sèries de programes radiofònics. Ha estat director de muntatges teatrals premiats, autor de diverses obres teatrals estrenades, així com de narracions i poesies, algunes de les quals han estat guardonades en certàmens especialitzats.
PRÒLEG
La presentació anirà a càrrec de Ramon Giribet, membre del consell de redacció de la revista La Palanca, publicació on l'autor del llibre col·labora mensualment. Us heu preguntat mai per què utilitzem, de manera espontània, expressions com ara "afluixar la mosca", "escampar la boira" o "passar per la pedra"? Per què ens referim a "l’any de la picor" o "a la quinta forca"? Per què "som de la màniga ampla" o "fem campana"?
Us presentem, doncs, l’origen d’un centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer la procedència. Esperem "no estar carregats de punyetes" en el nostre propòsit. Tampoc volem "cantar la canya a ningú", ni molt menys "donar gat per llebre". Només provem de "no perdre el fil" i "posar els punts sobre les is", sense necessitat de passar per "uns set-ciències". I esperem fer-ho sense necessitat de "treure el sant Cristo gros".
Albert Vidal i García
Barcelona 1940. llicenciat en història, art dramàtic i publicitat. Com escriptor a publicat diversos llibres de temàtica generalista i també ha estat editor. En el seu vessant dedicat a la paremiologia - disciplina que estudia refranys i proverbis -, ha publicat nombrosos articles en diferents revistes i ha participat en sèries de programes radiofònics. Ha estat director de muntatges teatrals premiats, autor de diverses obres teatrals estrenades, així com de narracions i poesies, algunes de les quals han estat guardonades en certàmens especialitzats.
PRÒLEG
La història es pot escriure
de moltes maneres. Hi ha la història oficial que escriuen els vencedors, la
història no oficial que gairebé mai no poden escriure els vençuts, la gran
història del fets de passats més o menys gloriosos, la història moltes vegades
prou desconeguda que només s’intueix per escassos vestigis, la història que es
construeix dia a dia en el nostre present... i també la petita història de les
senzilles expressions populars que les han fet universals moltes vegades i que
formen part del patrimoni lingüístic i cultural d’una comunitat. Petites frases
que, per un motiu o per un altre, han pres cos, s’han emancipat del seu primer
origen i s’han incorporat a la parla quotidiana, gairebé sempre amb un sentit
diferent del que tenien en el seu inici.
Simultàniament, i també
sense que ningú s’ho proposés d’antuvi, han esdevingut una ciència popular de
fondes arrels: la paremiologia. Proverbis, refranys, aforismes, frases fetes,
sentències, màximes, adagis..., en resum: dites populars que han arribat fins a
nosaltres com un reflex de les maneres de sentir dels pobles al llarg dels
temps, ja siguin locals d’una zona geogràfica concreta o universals, encara
que, de tota manera, malgrat la seva pertinença al fons patrimonial i cultural
de nombrosos països i civilitzacions, cada poble que ha adoptat la dita comuna
acostuma a donar-li un caràcter propi i genuí, conforme als seus trets
distintius i a la seva parla, prenent la forma més escaient als usos del seu
idioma. D’aquesta manera atenyen una validesa moral i pedagògica pròpia de cada
conjunt humà en funció de la seva llengua, de l’època en que es popularitza, de
les característiques geogràfiques del lloc, de la seva història particular, de
les seves creences, etc.
Moltes procedeixen de costums antics i desusats avui dia que les farien difícilment comprensibles en el seu rigorós significat si no se’n conegués el seu origen, d’altres provenen de velles narracions, contes i rondalles, i encara d’altres més obscures i d’imprecisa provinença; tot un entramat de frases breus que han sobreviscut malgrat els canvis de tarannà dels pobles i que s’han continuat emprant amb el sentit interpretatiu que el costum els ha donat, algunes vegades lluny del que volen dir les paraules que les conformen, si es prenen en el seu sentit estricte.
Per què es popularitza una frase i no una altra? Evidentment no hi ha resposta vàlida per aquesta pregunta. Probablement, les dites sorgeixen perquè un un moment determinat i en unes circumstàncies concretes els fets que les envolten són propicis a la seva creació: una conjuntura històrica, una situació climàtica, una narració exitosa, un fet cultural notable, un personatge il·lustre... en qualsevol cas, sempre es correspon amb un fet concret que converteix una simple frase pronunciada o escrita sense aquest propòsit en dita habitual, al repetir-se nombroses vegades i en el sentit sobreentès que el poble ha volgut donar-li.
I ara, si m’ho permeteu, deixeu-me explicar-vos una petita rondalla:
Una vegada hi havia un eixerit ferroviari que recorria Catalunya amunt i avall i de banda a banda. Era molt curiós, i fins i tot indiscret, i allí on raïa no es cansava de demanar a tort i a dret, als uns i als altres, que l’hi expliquessin tot el que sabien, com acostumaven anomenar les coses en aquell lloc, què menjaven, què bevien, amb quins mots particulars es feien entendre... mentre, l’home prenia precisa nota de tot plegat en un petit quadern del que mai no se’n separava.
I l’eixerit ferroviari, un bon dia, va tenir un fill, un espavilat bordegàs que, amb el temps, va tenir un ofici que també el feia recórrer el país en totes direccions. I com que era tan curiós com el seu pare, no va parar de demanar a tothom les coses que encara no sabia prenent-ne bona nota en un altre quadern.
I l’espavilat bordegàs també va tenir un fill que, per no ser menys que el seu avi i el seu pare, va continuar demanant a qui tenia al davant què en sabia d’això i d’allò, de tot plegat, és a dir, el que ara se’n diu investigació i que abans s’entenia només com tafaneria. I també va prendre nota de tot. Aquest nét i fill, però, ho va copiar tot en una estranya màquina que en deien -i en diuen- ordinador, la qual cosa ha ajudat a l’autor a fer possible la publicació d’aquest llibre.
Les tres generacions hem intentat determinar el significat i l’origen de totes les dites tant com ha estat possible, encara que en algunes continua essent un petit misteri que, potser, amb el temps arribem a esbrinar.
En l’arxiu del que avui disposem s’hi troben recollides un bon nombre d’expressions populars -aquí n’hi ha la mostra d’un centenar d’elles-, de la majoria de les quals se’n pot extreure algun ensenyament moral o ètic, mentre que d’altres pretenen ser solament un vehicle comunicatiu dotat d’un punt d’ironia o sarcasme.
Els autors han pretès, només, explicar de la manera més planera el significat i l’origen de les dites i no com va ser que la gent les van fer seves i el perquè. N’hi ha prou en saber que formen part del conjunt etològic del nostre país i que, si el poble les conserva, el nostre bagatge cultural serà més gran i millor.
En el record de Jaume Picas i Guiu, el meu mestre en aquest ofici d’escriure i qui primer em va donar l’oportunitat d’explicar algunes d’aquestes coses des de Ràdio Barcelona, el 1958.
Albert Vidal
Seró, gener 2016
Moltes procedeixen de costums antics i desusats avui dia que les farien difícilment comprensibles en el seu rigorós significat si no se’n conegués el seu origen, d’altres provenen de velles narracions, contes i rondalles, i encara d’altres més obscures i d’imprecisa provinença; tot un entramat de frases breus que han sobreviscut malgrat els canvis de tarannà dels pobles i que s’han continuat emprant amb el sentit interpretatiu que el costum els ha donat, algunes vegades lluny del que volen dir les paraules que les conformen, si es prenen en el seu sentit estricte.
Per què es popularitza una frase i no una altra? Evidentment no hi ha resposta vàlida per aquesta pregunta. Probablement, les dites sorgeixen perquè un un moment determinat i en unes circumstàncies concretes els fets que les envolten són propicis a la seva creació: una conjuntura històrica, una situació climàtica, una narració exitosa, un fet cultural notable, un personatge il·lustre... en qualsevol cas, sempre es correspon amb un fet concret que converteix una simple frase pronunciada o escrita sense aquest propòsit en dita habitual, al repetir-se nombroses vegades i en el sentit sobreentès que el poble ha volgut donar-li.
I ara, si m’ho permeteu, deixeu-me explicar-vos una petita rondalla:
Una vegada hi havia un eixerit ferroviari que recorria Catalunya amunt i avall i de banda a banda. Era molt curiós, i fins i tot indiscret, i allí on raïa no es cansava de demanar a tort i a dret, als uns i als altres, que l’hi expliquessin tot el que sabien, com acostumaven anomenar les coses en aquell lloc, què menjaven, què bevien, amb quins mots particulars es feien entendre... mentre, l’home prenia precisa nota de tot plegat en un petit quadern del que mai no se’n separava.
I l’eixerit ferroviari, un bon dia, va tenir un fill, un espavilat bordegàs que, amb el temps, va tenir un ofici que també el feia recórrer el país en totes direccions. I com que era tan curiós com el seu pare, no va parar de demanar a tothom les coses que encara no sabia prenent-ne bona nota en un altre quadern.
I l’espavilat bordegàs també va tenir un fill que, per no ser menys que el seu avi i el seu pare, va continuar demanant a qui tenia al davant què en sabia d’això i d’allò, de tot plegat, és a dir, el que ara se’n diu investigació i que abans s’entenia només com tafaneria. I també va prendre nota de tot. Aquest nét i fill, però, ho va copiar tot en una estranya màquina que en deien -i en diuen- ordinador, la qual cosa ha ajudat a l’autor a fer possible la publicació d’aquest llibre.
Les tres generacions hem intentat determinar el significat i l’origen de totes les dites tant com ha estat possible, encara que en algunes continua essent un petit misteri que, potser, amb el temps arribem a esbrinar.
En l’arxiu del que avui disposem s’hi troben recollides un bon nombre d’expressions populars -aquí n’hi ha la mostra d’un centenar d’elles-, de la majoria de les quals se’n pot extreure algun ensenyament moral o ètic, mentre que d’altres pretenen ser solament un vehicle comunicatiu dotat d’un punt d’ironia o sarcasme.
Els autors han pretès, només, explicar de la manera més planera el significat i l’origen de les dites i no com va ser que la gent les van fer seves i el perquè. N’hi ha prou en saber que formen part del conjunt etològic del nostre país i que, si el poble les conserva, el nostre bagatge cultural serà més gran i millor.
En el record de Jaume Picas i Guiu, el meu mestre en aquest ofici d’escriure i qui primer em va donar l’oportunitat d’explicar algunes d’aquestes coses des de Ràdio Barcelona, el 1958.
Albert Vidal
Seró, gener 2016