Una comunicació estètica d’Albert Vidal,
amb elements conceptuals i
objectuals
Objectes quotidians
metamorfosejats i recreats.
Suggeriments pictòrics i
escultòrics.
Sensacions visuals i
tàctils
Res conforma una veritat absoluta.
La veritat és com la vida: tothom crea la seva.
Del 9 de juny al 7 d'agost de 2015
Àrea d'Activitats de la Biblioteca
Ets
el que recordes i com recordes les coses que t’han envoltat al llarg de la vida. Coses
senzilles, que en el seu inici gairebé sempre han resultat útils i que força vegades, també, han anat a parar a la brossa com
materials de rebuig, inservibles, quan el seu cicle funcional ha acabat.
Són materials pobres. Però que poden ser re-aprofitats.
El
concepte d’art pobre va néixer a Itàlia de la mà del crític Germano Celant als anys seixanta,
quan diversos artistes van trobar en els materials de rebuig una manera de
comunicar-se amb l’espectador de l’obra que exhibien.
Art
elaborat amb recursos extraordinàriament baixos, sense grans inversions econòmiques ni equipament tècnic, que pretén provocar una reflexió estètica mitjançant la relació que s’estableix entre l’objecte i el seu procés de transformació en obra, entre el propi objecte i la seva
forma a través de la
manipulació del material i
del reconeixement de les seves característiques específiques.
Així, pot manifestar-se la transmissió d’idees, sensacions i emocions entre l’obra i el seu espectador. Malgrat això, però, no es tracta de descobrir què representa l’obra, de buscar-hi una referència real concreta, la similitud amb
alguna cosa, ja que per a cada observador serà quelcom diferent. D’aquesta manera, l’obra es multiplica, s’expandeix i es converteix en un seguit de
referents diversos.
Nombrosos
i reconeguts artistes han practicat aquest estil: Welf, els components del grup
Fluxus, Vostell, Manzoni… i a casa nostra Tàpies, Brossa, Guitart, Jujol, Cuixart… i tants altres.
